Escena eidètica

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Escena eidètica.

No n’és cap pel·lícula, ni una fotografia. L’Idrees, arrenca corre, corre i corre, sense nord, cap al nord en direcció al turó terròs pelat i arrodonit, el mateix per on el pare, fa 3 anys, va desertar de l’exèrcit del govern per allistar-se a les files kurdes; amb el fusell kalàixnikov penjat a l’espatlla, em pas segur i amb l’ànima encongida va desaparèixer darrere el serrat. L’Idrees corre i corre amb les galtes amarades de llàgrimes, amb les dents serrades, els punys closos i dins la mà esquerra la pipa de la germaneta. Corre sense girar-se, amb el cor petrificat.

Quedava poc per arribar al taulell i recollir el pa pels de casa, quan un tro infernal va rompre el silenci de la gent que feia cua.

12 anys, alt, esprimatxat, de cabells atzabegencs i arrissats; decidit i poderós com el pare. De la mare té, els ulls verds-mel atrevits i dolços, de somriure fàcil i tendre. 12 anys corre cap a casa sense el pa. Gent al carrer, tothom en direcció a la seva llar. Tot esbotzat, pals elèctrics trinxats; s’aixeca del terra, un bolet gegant de pols omplint el blau cel. Corre fins a un munt de runes plenes de foc, és casa seva.

Jabra! Khaled! Narin! -Inspira fort.- Mare!! -Esventra l’aire amb els brams.

Cap veí l’ajuda a desenterrar els seus.

Maleïda guerra! –Crida palplantat, sol.

El cel blau esdevé gris pols, fins a ferro roent; el turo terrós pelat i arrodonit sorgeix entre les flames.

L’Idrees corre direcció nord amb l’escena eidètica, viscuda i perpètua, mentre aus d’ales extenses, de cap pelat i de gran envergadura, volent lentes i pausades, planejant en cercle tot dirigint-se cap al sud.

Són aus de mal averany.



Montse

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: