Escena de palla - I

I se'm presenta amb la seva ex. Jo m'havia preparat tots els possibles escenaris, però sembla que m'havia deixat aquest. Això passa.
-Ha pujat la Maria, oi que no et fa res?
-No, clar. Què tal? Com vas?
-Bé, ara feia temps que no ens vèiem, tinc moltes novetats...
Mentre acabava de preparar el primer plat, albergínia farcida de verdures - a en Miquel el torna boig - al menjador s'engolien les copes del vi de marca, que m'havia buidat el moneder un parell d'hores enrere, com si fossin gots de Coca-Cola. No sé perquè dol més si se'l beu algú que a tu no et bé de gust que se'l begui. S'acaba igual, no?
Pot ser que vingui, sopem, riem una estona i marxi. I punt.
Pot ser que vingui, sopem, riem una estona, follem i marxi. Això m'està bé.
Pot ser que vingui, no arribem a sopar perquè ens posem a follar com dos bojos i marxi. Força millor.
Pot ser que vingui, se'm folli amb el cul sobre la tauleta del rebedor, sopem, riem, ens adormim al llit, ens despertem pel matí, fem l'amor i es quedi a esmorzar. La perfecció.
Això que deia, tots els escenaris possibles, doncs es veu que ni un ni cap. No l'he encertada ni de bon tros. Amb la ex. Com m'ho prenc això? Ara tinc ganes de sortir i dir:
-Mireu, és que no em trobo bé, us faria res marxar i deixar-me sola? PER FA-VOR?
M'ho repenso i arribo a la conclusió que és més intel·ligent sopar i intentar passar una estona agradable, en el fons la Maria és una tia interessant, només que és la ex del meu ex i això no la fa una bona candidata per convidar a sopar.
Conversa per omplir. D'aquella que sense adonar-te'n es converteix en distreta. La Maria ens explicava la seva darrera embolicada amb un adolescent, en Miquel la critica:
-Què els hi veus!? Què t'aporten!? No ho puc arribar a entendre! Si són buits!
Se li nota que li fa mal l'orgull.
-Què no em porten, vols dir. No em porten mal de caps. Que si em fa por el compromís, que si no estic segur que hagi arribat l'hora, que si sí que en voldré (de fills) però més endavant... A aquesta edat no es plantegen res de tot això. Et donen tendresa, escalfor i calor durant una estona i és més que evident que aquí s'acaba tot. Tothom content.
I jo m'hi afegeixo:
-No ho he provat mai, fa mandra.
-Ho dius perquè fa mesos que no t'hi poses i tot et fa mandra.
-No, noi, no. Ho dic perquè a mi el sexe sense emocions em fa mandra.
-Vols dir sense sentiments, les emocions estan assegurades. L'última vegada me la va fer entrar pel darrera, dissimuladament a plena llum del dia, al balcó de casa seva, però qualsevol que ens estigués mirant...
-Què vols dir? Que t'agrada que et mirin? Això sobrepassa els meus límits.
-No! Em feia vergonya i tot pensar només que algú pogués intuir el què estava passant però a la vegada va ser una situació molt excitant. Ara ho recordo i no sé com vaig ser-ne capaç.
-Perquè deuries anar tan torrada com per perdre tot sentit de la consciència. Com ara mateix, que ens ho expliques com si fos la cosa més normal del món.
-A mi m'ho sembla.
-Voleu licor de mel? Me l'han portat de Menorca, va que us el faig tastar.
Obro la nevera en busca del licor, pensant que m'entretinc buscant el que sempre arriba quan no ho busques. La Maria em talla el pensament:
-A mi també me'n poses un got, eh! Que em ve de gust provar-ho.
Me la miro i l'empenyo cap al racó, entre la nevera i la paret. Li descordo els pantalons i li abaixo fins a mitja cuixa. Es deixa fer. Amb un dit li decanto les calces cap a la dreta i veig la seva ratlla fent-me un llengot, els llavis interns li sobresurten. La llengua se m'hi acosta, li entaforo entremig i la faig rodar poc a poc, fins que no en tinc prou i m'ajudo amb els dits per obrir-li i deixar a la vista tot el que amagava fins fa uns moments. Li passo i repasso la llengua i ella no diu res, però es deixa fer. M'aixeco. Amb el dit del mig de la mà dreta regalimant del seu suc li frego el forat del cul i fixo la mirada als seus ulls, amb l'altra mà li trec un pit dels sostenidors. Agafo els gots de licor i surto de la cuina llepant-me el dit del mig de la mà dreta.
-Collons! Què fotíeu a la cuina? Una mica més i em trobeu dormint!
-Res. La Maria, que diu que hauria de ser una mica més deixada anar.
Sota la brusa se li nota que porta el pit fora de lloc. No deu haver recordat de cordar-se'ls. També porta les galtes enceses, de fet, tota ella va encesa. En vol més i no gosa demanar?
De cop, s'acosta i li demana a en Miquel que li posi el pit a lloc. En Miquel no entén res:
-Què fas? Vas calenta? I em mira rient volent dir que això no ho portava preparat. Et juro que no veníem amb la intenció de muntar cap espectacle, si més no, no ho havíem parlat. Va Maria, que em sembla que l'Elena s'està incomodant.
-Doncs jo la veig prou còmode. Perquè no li fas allò del cul que em feies no fa ni un minut a la cuina?
L'escena em resulta prou viciosa com per a què se'm dispari la imaginació. Què em ve de gust? Mai havia tocat una dona i prou que m'ha agradat. Però tinc molta necessitat que m'entri alguna cosa pel cony. M'estiro damunt la Maria, totes dues completament nues. Li llepo els pits, els té més bonics que els meus, i li toco la llengua (la de baix) amb el palmell de la mà, està tot tan xop que em rellisca fins a entrar-li dos dits al cul. Tinc en Miquel al damunt, trempat com un toro, follant-me. Cinc vegades pel davant i cinc pel darrera, quatre pel davant i quatre pel darrera, tres pel davant i... fins que la Maria reclama el que jo tinc. S'hi munta i jo corro a agafar lloc, damunt la boca d'en Miquel. No acabaríem mai, la intensitat del que estem vivint és tan gran que no arribem a corre'ns.
Obro una ampolla de cava fred que hi havia al congelador. És d'agrair, una cosa fresca que et llisca coll avall.
M'adormo pensant que, per més que m'hi hagués esforçat, mai m'hauria arribat a imaginar un escenari com el d'avui.