Escales amunt

Un relat de: Francesc Piñol

Vaig deixar la mare dormint sobre la catifa, desprès de beure's mitja botella de VODKA per dinar, seguint el seu costum. Sense Cap mena de cura, em vaig dirigir fins la cuina, trepitjant multitud de capses buides i plenes. Damunt d'aquells marbres oliosos vaig agafar un paper tacat i fet una gran arruga. En un dels cantons escrit amb pintallavis, la llista de la compra del dia ressaltava com aquell home vestit de grog a l'enterrament d'un veí:
-Mitja dotzena d'ous
-1 Barra de pa de ¼
-1 Botella de ginebra per acompanyar.
Amb un cop sec, la porta del carrer es tancà darrera la meva ombra . I els graons de l'escala em varen fer arribar a la claredat dels carrers vells del meu barri. La gent, quasi la mateixa de sempre, monòtonament, insistentment repeteix els fets diaris entre en renou: Un parell de gitanos varen esclafar d'una potada una rata contra la paret, mentre les dones feien cua a les botigues i els marroquins de cada dia et volen vendre rellotges i baralles pornogràfiques.
De tornada, una sensació estranya em va abrigar fins el més íntim. Vaig esbrinar per tots els costats per tal d'esbrinar d'on es produí aquella angoixa... Silenci...i ell...Caminant fins on jo estava. Un home jove, polit i net quasi marcant el pas marcialment. En un moment, una punxada violenta, des del fons del cervell m'obligà a tancar els ulls. Entre la nebulosa del dolor, aquell home creuava el carrer, un cotxe negre sortint de l'aire l'atropellà i tot es va cobrir de sang borbollant. Espantant vaig obrir els ulls.
Aquell home estava parat davant meu... i la seva veu omplí les meves orelles:
-Nen¡ Que mires tu tant, tinc micos a la cara ?
Au, ves a pasturar, si no vols que et provi la galta ¡¡
Quan estava arribant a la portalada de casa meva, els xiscles de les dones, un cop sec, la frenada d'un cotxe, el so d'un cos que cau a terra, flàccidament, em varen fer pujar els graons de dos en dos.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer