Esbós

Escric i esborro, faig i refaig.
Em deixo portar
i penso en escriure tot allò que em passa pel cap,
sense filtre ni processament.

Si deixo anar la mà...
m'avergonyeixo del resultat.
No hi ha faltes, ni tampoc errors.
Hi ha una imatge de DNI caducat.

Una imatge de telenovel•la desgastada,
d'amors i passions presidides per una caiguda inesperada,
un quadre esperpèntic ple de paraules buides,
un desafortunat moment que acaba amb un festí d'anissos.

Tot és confús.
Vull ser espontània, però no puc.
M'aterra la veritat.
Somiar és reconfortant.
Però no n'hi ha prou.

El meu cos, el meu cap, el meu dia a dia....
Tot em demana més.
Res d'esforços , deixem el braç mort.
No tot s'ha de meditar...
Un discurs ben fet no sempre acaba amb una boda
ni una impertinència, amb un oblit.

Acabo l'esbós.
Són paraules buides,
paraules que el temps ha erosionat.
Però són paraules, malgrat tot,
i han omplert moltes vides.