Esborrar-te

N'estic farta, cansada, abandono, t'abandono. Per que lluitar per algú que no em veu, que no em vol veure? És dur tocar de peus a terra altre cop, adonar-te que el que somiaves eren només somnis, que l'univers alternatiu que t'havies creat s'ensorra.
I veure que els somriures només són per ella, la mires, la desitges, i jo, des d'un racó, et miro, et desitjo i callo. Barrejo llàgrimes amb tinta en aquest paper que és el meu únic confessor. Apedaço el meu cor però torna a sagnar, sempre torna a sagnar.
I per que no llançar-me? I per que no fer-ho ara que sé que no em suplicaràs que no ho faci? Per que no deixar que la gravetat acabi amb el dolor?
No sé que ve després de tu, no sé com esborrar el teu nom del llibre que ja havia escrit, el llibre de la meva vida.