és tímid

Un relat de: Josep Granados Garcia

Ahir la curiositat del meu fill em va sorprendre. Em preguntà:
-Pare, per què si Déu és tant bo i poderós, no es deixa veure?
Li vaig respondre:
-Perquè és tímid, fill meu. -Però, la contestació no el va convèncer .
-El podré veure quan sigui gran?
-Potser sí, potser no - Li vaig dir.
-Tu l'has vist?- m'interrogà.
-La veritat és que no -vaig intuir que no quedava satisfet i que tornaria a preguntar.
-Així, no saps si és home o dona? Al cole m'han dit que és un senyor gran amb barba blanca.
-Pel be de tots, Déu hauria de tenir una part femenina i l'altra masculina.- No estava segur que entengués el meu punt de vista.
-Què vols dir, què sigui transvestit? -La meva sospita es confirmà.
-No, vull dir que si és home no sigui masclista i si és dona que sigui feminista,però, no radical.
-Pare, -vaig pensar: que Déu m'agafi confessat- tinc gana!
Vaig preparar dos entrepans. El meu fill i jo vam berenar tot rumiant.

Comentaris

  • AnNna | 29-10-2005

    i aquesta conversa? és curiosa la manera que tenen els nens per aprofunditzar en els temes i després sortir-ne amb uns segons...

    déu és transvestit, diu xD!

    Byex!

    AnNna

    seguiré llegint-te! ho faràs tu?