Cercador

Llista categories

ÉS TEMPS DE CANVIAR DE PELL

Un relat de: aurora marco arbonés

ÉS TEMPS DE CANVIAR DE PELL

És temps de canviar de pell.
De rebuscar en els calaixos
una imatge nova i vella
que amagui el viure diari,
les conveniències socials,
la rutina que ens atrapa
i el rostre desmaquillat.

És temps de canviar de pell.
d’exhibir-nos com voldríem,
de desallotjar del moll
la nostra inherent essència,
de jugar a ser un altre ésser
desinhibit, molt més foll,
fent pacte amb els prejudicis.

És temps de canviar de pell.
D’abillar-nos amb disfresses
que ens ofereixin un món
d’il•lusió i de fantasia,
maquillant el cos i l’ànima
de colors imaginaris
i de boges sensacions.

Ja és el temps de Carnaval.

Comentaris

Afegir comentari

Ignoro[Ofensiu]
iong txon | 20-02-2016
en quina època de l'any canvien de pell les serps, però en tot cas trobo que l'hivern és un bon moment per deixar enrere el llast de les males experiències, emocions i sentiments que puguem haver acumulat durant l'any.

Un poema que invita a la gresca, però també a l'autenticitat segons com es miri. De la forma en destacaria el ritme que li has sabut donar, que fa que es llegeixi com la lletra d'una cançó. M'ha agradat gairebé tant com la teva presentació a la biografia, amb un estil directe i planer, una bona capacitat de síntesi i un to que demostra intel·ligència i bon humor, en coherència amb el que s'hi diu.

Et desitjo un bon final de febrer perquè puguis començar la primavera amb un renovat vigor, tant al cos com a l'esperit.

q :)
Treure's la careta[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 06-02-2016 | Valoració: 10
És l'hora de la sinceritat, de dir les coses pel seu nom, de manifestar allò que es pensa i deixar-se estar de puñetes. Això si, i com deia aquell, amb il·lusió. Una abraçada, Aurora.

Aleix

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >