És que la gent ho llença tot.

És boníssim! Fins al final del relat no he captat el sentit, i m'ha sorprès positivament. El protagonista té part de raó en el fet de que és una llàstima que la gent llenci menjar i moltes d'altres coses que podrien ser útils, però tristament tot això forma part de la societat en la que vivim.

Una besada!

He estat llegint uns quants relats teus, analitzant-ne la forma, les temàtiques i l'enfoc dels personatges i m'has sorprès d'una forma molt grata.
- Saps posar-te en la pell dels personatges d'una forma molt neta, molt clara, sense cap mena de filtre.
- Les teves temàtiques són una autèntica crítica perquè crees a aquelles i a aquells que sovint la gent no s'atreveix a crear. En aquest sentit ets un escriptor valent.
- El teu dinamisme narratiu. Has creat un estil relament propi, un segell, una marca.

No deixaré de llegir-te. Ets tot un descobriment, entretingut i interessant.

aquest personatge innocent i, d'una manera estranya,"sensat" es fa molt entranyable. Has sabut fer-me entrar en la seva ànima.
Gràcies!

Una inexplicable manera d'omplir la vida. Omplir de brossa i de coses inútils la vida en la mateixa proporció que ens buidem de sentit comú i de companyia.
Boníssim títol!

angie

Humanitzada mirada a la Síndrome de Diògenes. Sempre darrera de tot comportament existeix una raó que no sempre ens parem a reflexionar, costa acceptar i respectar aquells comportaments que surten del "políticament correcte".
Com en la majoria dels teus relats la història s'entén perfectament i no hi ha fullaraca ni sentimentalisme, el que sí diferència a aquest, crec, és que potser la intenció -i el resultat- té una sensibilitat especial. Una abraçada.