És l'hora d'improvisar

Un relat de: Eric Martinez
Crec que sempre estaré enamorat de tu, encara que el món canviï, encara que tot el que tenim al nostre voltat deixi d'existir, encara que deixem de ser qui som... Encara... Jo continuaré enamorat de tu... I la raó per la qual sempre estaré enamorat de tu, és perquè sempre he estat enamorat de tu... Des d'aquell dia... Aquell dia en què et vaig veure per primera vegada, en aquella sala d'assaig... Amb aquells ulls blaus... Mirant-me sense comprendre... I més endavant... Quan amb els teus llavis deies les meves paraules sobre l'escenari... Quan feies servir la teva gola, donant vida a la meva veu... Una veu que sempre ha parlat per tu... Unes mans que han escrit per tu... Un cor que sempre ha bategat per tu...

Hem rigut junts, i ens hem posat màscares neutres... Som intèrprets que fan el paper... Però estic cansat de verbalitzar el text, estic cansat de parlar... És l'hora d'improvisar... És l'hora de deixar d'actuar... El teatre ha acabat... I jo... Ara només et vull estimar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: