Es genera un paper.

Un relat de: Mena Guiga
El meu fill, el segon, té un resguard.
Tots tenim coses. No és el tema.
La cançoneta podria ser ben alegre, amb la sintonia de "Plou i fa sol", i podria anar fent (la podeu entonar amb mi):
- Tinc un resguard, petit i escanyoliit, tinc un resguard, pegot com l'esparadrap!
Aquesta cançoneta es canta de dos a tres anys ininterrompudament.
Així t'ho constata la persona de format de paraules i veu objectiva que t'atén quan truques al centre, tu preguntaire, l'altre informatiu.
I et diu i et rediu, en aquest cas algú que no es deixa trepitjar i que quan tu vols posar-hi cullerada et sobreposa la seva contínua parla correcta, freda, tan ben apresa i de la que, intueixo, se n'orgulleix, t'explica i et reexplica que en acabar els estudis es genera un paper (fot mitja por) i que aquest paper certifica, mitjançant el pagament i segell pertinents d'entitat bancària que la persona blablabla...M'han vingut unes ganes boges de fer-lo cabrejar, aquest ésser anònim d'una secretaria , mala peça com sóc, tenia, més aviat, ganes d'encomanar-li ganes d'enrigolar-se o trasplantar-li momentàniament un cert surrealisme alleugeridor,...però aquell home a l'altra banda del telèfon potser era una màquina o s'hi està tornant.
I segueix, segueix. "Es genera un paper..." Qui el genera? Es genera sol? Se'n generen molts més? S'esdevé pel gener, aquest fet? Caldrà vigilar pel carrer emmig d'una generació de papers de creació impersonal? Estic degenerant amb tanta pregunta?
I jo:
- Però, escolti, és que em fa l'efecte que presentar un resguard, un trist paper fi similar de mida al que et donen quan tens cita mèdica, no és gaire correcte.
I ell, inalterable:
- Es genera un paper i ...blablabla.
Després del seu paràgraf que he evitat mirant el vol d'una mosca, he pogut, POGUT!, preguntar:
- Ah, això també: ja fa un any que vam pagar...trigaran gaire a avisar-nos que ja està llest?
- De dos a tres anys. Pensi que passa pel centre del país...
- Ostres! Si que vivim en un país gran!
- Pensi que ha d'estar expedit per l'autoritat i no serà en un paper qualsevol, serà en un paper bo.
Anava a etzibar-li si caldria agenollar-nos per l'esforç.
- M'està, doncs, fent saber que si vaig pel món amb el resguard és igual de vàlid. No obstant no deixo de creure que és com anar a una festa on has de vestir d'etiqueta i per alguna raó se't permet anar amb texans.
- Senyora, comencem. Es genera un paper...
El vol de la mosca també ja me'l sé. Deu ser oficial? O rutinari? Com que no sembla generar res... si no és una caqueta taqueta al vidre, marraneta ella.
Acabo:
- Miri, tot això no té res a veure amb vostè o amb mi, però li asseguro que el procediment el trobo penós i tercermundista, digne d'escriure'n un relat per la irrisorietat de tot plegat.
Llavors ja anava a recomençar, l'individu.
- Perdoni, se'm fa tard. Haig d'anar a recollir el petit a escola...hi ha horaris definits, també...

He respirat més amplament. I, pel camí, pedalejant, anant amb bici a buscar el nano, era inevitable anar cantant:
- Tinc un resguard, petit i escanyoliit, tinc un resguard, pegot com un esparadrap!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com