Es fa feixuc el mot distant

Records.

Sempre hi ha algun fet des passat, una carícia, una abraçada, una simple mirada, que ens marca... en aquell moment potser no li donem cap importància, però posteriorment ens fa somiar...

Un poema preciós... versos senzills que aboquen pensaments del passat.

una abraçada,
Jordi.

la distància t´omple de melangia, claves els ulls en un punt indefinit sense cara, les paraules minven i els records latents et van assecant i et buides...
i aquest poema preciós, delicat, suau i fort a la vegada com tot sentiment... és la cara gris de la distància que enyora i asseca l´ànima...
Em reafirmo amb el que diu el marc, ànima bessona primitiva com jo de la selva natural de la poesia catalana...
la brevetat del poema li dóna encara més força i més tendresa... i el fa una petita joia literària.
felicitats, un petó i una abraçada!

Mira Tiamat/laura, no sé com definir-lo exactament aquest teu poema...

PERÒ ET BEN JURO QUE COM AQUEST N'HE VIST POQUETS, POQUETS!!!

Esplèndid,
original,
inèdit,
pur,
bo.

Ja hauràs vist, o no... que ara em començo a desmarcar en tot això de les valoracions, i penso sincerament que cada cop és més difícil de puntuar un bon relat/poema, perquè la veritat és que quan trobes joies com aquesta, doncs ja m'és difícil de puntuar-ho, saps?

Abans, fa una bona estoneta, ja m'ha passat amb els últims poemes de Josep Bonnín i de Vicenç Ambrós... també genials!!!

I és que a RC el llistó de la qualitat literària comença a tenir una alçada considerable.

Em recordo sempre de tu, et llegeixo sovint...

i ets sorprenent.

I la veritat, aquest poema val molt la pena de ser llegit, mereix un gran reconeixement.

Res més POETESSA!!!!

UN PETONET I UNA ABRAÇADA MOOOOLT LITERÀRIA!!!