Es digui com es digui Déu, és perfecte.

Un relat de: SANTANDREU3

Jo no crec en el Déu que ens expliquen, però crec en Déu, naturalment. Un Déu creador d'una capacitat projectora infinita, de la que dóna compte cada cosa que mires, cada cosa que voli, que corri, que camini, que nedi , que repti o que creixi.

La capacitat del disseny diví és aclaparadora. Em dóna la idea d'escriure aquest paper el mirar el cul d'una noia que camina davant meu. Només a Déu se li podia ocórrer resoldre tants problemes mecànics i fisiològics amb una senzillesa tan definitiva.

Les natges formen part de la poderosa musculatura de les cames que suporten el pes de tot el cos i ens permeten caminar. I fan la funció de coixí perquè l'esquelet pugui descansar quan li convé. A veure quin savi seria capaç d'introduir-hi cap millora.

Estic segur del que diuen les Escriptures en relació a la formació de la dona després d'adonar-se que l'home estava massa sol. L'home l'havia fet bé, però al repetir el motlle amb les modificacions que el sexe implicava, sense donar-se'n compte es va superar i la va fer millor.

En l'home, el coixí per descansar el cos té una nosa entre les cames i a la dona li va estalviar, permetent-li una llibertat absoluta de moviments per seure. I va resoldre la ubicació dels estris pròpiament femenins en un disseny del ventre d'una simplicitat màgica i plena de gràcia, que amaga dins un sol tall tota la complexitat de les funcions que té encomanades.

És veritat, com he dit, que crec en Déu, encara que hi ha mil coses que no entenc de la vida i que penso que és així perquè Déu m'ha donat una perspectiva limitada per entendre, de moment, només una petita part dels seus designis.

Finalment, però, tinc una confiança cega en els seus propòsits eterns, perquè penso que Qui ha estat capaç d'inventar-se el cul de les dones ho té tot molt ben pensat i tot el que ens hagi d'arribar serà bo.


Comentaris

  • Doncs...[Ofensiu]
    Arbequina | 09-10-2006

    hi ha molts culs de dones (la majoria) que no m'acaben de fer el pes... ep, amb tots els respectes, era una manera de resumir la meva opinió.
    El cert és que la teva idea de déu no s'allunya massa de la filosofia tao, de tao-te ching, de Lao Tzé (o algo així, ho he vist de tantes maneres...).
    En fi, la meva s'allunya massa del que tu exposes. Jo crec que allò que es mou en el terreny de lo que no es coneix, senzillament no es coneix, i fer suposicions... doncs això, son suposicions condemnades a l'error. El camp de lo inexistent és infinit, allí tot hi cap, també Déu; però poques coses d'aquell camp (o moltes segons l'escala que volguem agafar per comparar) pertanyen també al de lo desconegut.
    Resumint, Déu és un concepte inventat (el teu concepte i el de tots els altres)... i potser un de vosaltres tingueu raó (més no, que és excloïent) o, com sol passar, cap; però evidentment i com tot lo inexistent, te la possiblitat de ser real emparant-se en lo desconegut.
    Que cadascú pensi el que vulgui... i com tu també vens a dir això, estic també d'acord amb tu.
    M'agrada llegir relats d'aquest tipus, i m'ha agradat llegir aquest.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • A l'amic Afrika Winstet[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 09-10-2006

    Si ets un científic, t'avanço el meu convenciment que conèixes moltes més coses que jo.

    Però quan arribes al l'imit dels teus coneixements, coincidim, per força, en el terreny de les hipòtesis i aquest és un món on ningú pot negar res absolutament.

    Dius, però, que el que els creïents prenem com el nostre Déu podria ser una altra cosa, com la matemàtica, per exemple.

    El meu convenciment és que no tinc idea de com és Déu, però potser el que hi ha en el fons més profond de la filosofia o de la matemàtica o de qualsevol altre ciència poden ser part d'aquell Ser absolutament desconegut...

    La veritat és que jo no mi encaparro gens, i penso, com dieu els científics, que la mort no existeix, perquè quan acaba una manera de ser, en comença una altre.

    Llavors jo penso que potser vaig començar a viure quan allò del Big Bang i seré milions de coses en el futur.

    I potser resultarà que la meva partícula de vida sigui una infinitesimal part del mateix Déu...

    T'agraeixo el comentari i et saludo cordialment.

    pERE cASADESUS I gRIFOL

  • bones![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 09-10-2006 | Valoració: 10

    Hola! em costa molt, com a persona de ciències, creure en l'existència d'un èsser superior. De fet, no hi crec, penso que la natura (i potser, les matemàtiques, la química, la física...) és l'èsser superior que molts busquen. També penso que és lògic i normal que l'èsser humà "inventi" a Dèu en moments crítics de la seva vida, perquè en certa manera necessita tenir fe en alguna cosa més que no veu... No sé si m'explico! De totes maneres, el teu relat és original i està ben escrit, qui hauria defensat i adorat l'existència de Dèu per crear el cul de la dona?? jeje...

    Petons!

  • A l'amic Càustic.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 14-07-2005


    Si has llegit algunes altres coses meves, veuràs que, si no estic confós, jo sóc el que més he parlat de Déu en aquetes pàgines de Relats.

    Que no creguis amb el Déu que t'han explicat em sembla normal i a mi em passa el mateix.

    El que crec que t'has de replantejar és que Déu hi ha de ser d'alguna manera i que les històries que ens van explicant son tradicions orals amb molts segles d'antiguitat que generació rera generació tothom hi ha anat afegint coses noves,segurament que sempre amb bona voluntat, fins que han arrivat a unes "veritats· surrealistes.

    Pensa pel teu compte i creu sincerament que Déu te uns designis que no coneix ningú.

    A tu t'han passat coses dolentes i encarano saps el que t'espera.

    Però veuràs com, al final, Déu ens demostrarà a tots els humans que te la clau de l'equilibri etern.

    SANTANDREU3

  • la fe![Ofensiu]
    Caustic | 14-07-2005

    aquest relat esta molt bé, et prens amb humor algun dels desingnis de Deu, i aixo en un creient esta bé.
    Bé, m'imagino que entre la meva generació i la teva hi ha un bon tram, i t'haig de dir que jo no en tinc de fe i mai en tindre, dels 6 als 10 anys vaig perdre 3 membres de la meva familia molt molt propers, i la veritat no m'ho crec, i menys tal i com ho explica l'esglesia, hi ha tants vuits, i a la meva familia i ha gent molt creient i em vaig posar a pensar seriosament per que Deu no existeix i si vols et puc donar uns arguments implacables.
    com vulguis.

    i enorabona!