és de nit

Mitala ella! Desde kuan fas poesia, nena? I a mes, d'amur!
Mas dixcat impressionada, ta molt b!Ma recordat a una cansó, la imatge akesta d la foscor i la solitud al llit: intenta baixar-te la cançó "Si amaneciera", de Saratoga. Ja voras com t'agradrà, i entendràs que et vull dir.
Fes més poemes, tink ganes d llegir-los.
I magradat mol, eh! Muasss

que esdevé record, però que no per això perd tota la força de què ha gaudit. Tota la màgia.

Tens alguns versos força impactants, tal com t'han comentat alguns dels companys relataires.

I com molt bé dius, encara que sigui de nit, encara que ens emparem en la foscor, encara que l'altra banda del llit sigui buida... la presència continua dins teu.

Salut!

LLIBRE

no vol dir que no sigui"... què wapo!!!!!
crec sincerament que si aconsegueixes que en una poesia hi hagi dos o tres versos que siguin idees imtactants com aquesta... el poema està salvat... m´ha agradat molt aquesta frase que és la deficició poètica del record= "hi sigui, sigui"
i encara que no hi sigui en la teva meitat del teu llit buit... viurà eternament en el teu record.
felicitats pel teu poema fantàstic, senzill, fi i a la vegada elegant.
un petó i una abraçada!

Molt bonic! Sense comentaris! M'has deixat sense comentaris! jejejejeje, simplement, l'he trobat genial!

... que signa, que fa poesia de tard en tard, cau sorprés a la porta del poema,hi penetra i es troba, de sobte, amb un final d'antologia:"...a la banda del llit que resta buida/ ella ja no hi és."