És de nit

"Per això l'anomenaven la ciutat que no dormia. Perquè fins i tot a aquelles hores de la matinada, des del seu balcó, les llums dels cartells i gratacels, dels carrers i dels cotxes anant i venint l'enlluernaven i la desvetllaven; ofegant la llum de les estrelles, convidant-la a contemplar aquell joc de colors que, recobert del mantell fosc que era la nit, era encara més màgic"

"Només el frec del vent amb les fulles dels arbres trencava el silenci que s'havia fet al bosc tant bon punt la lluna havia aparegut. Admirava aquella calma torbadora asseguda a la vora del riu. Vaig imaginar poblats de follets observant-me rere els troncs, i ulls ataronjats envoltant-me a poc a poc. Amb l'arribada de la nit, el bosc es vestia d'un encant sobrenatural."

"En aquell poble abandonat, cada ombra era l'amagatall d'una mirada temorosa, sentia com les estrelles em miraven burletes, i com la llum de la lluna ho il.luminava tot d'una manera espectral. El fred em glaçava el nas i les mans, i la por no em permetia pensar. Tant de bo el sol arribés aviat."

"Des de la meva tenda, abrigada amb un voluminós anorak contemplava la que seria l'última lluna al pol nord, doncs sis mesos de sol substituirien aquella nit tan única, que recobria amb un mantell negre aquella blancor tan infinita."

"Envoltada de dunes i amb la mirada perduda observava l'horitzó. La sorra era freda, i el paisatge més mort que mai. El vent feia ballar aquella sorra ara gris, que, canela amb l'arribada del sol, era la meva condemna. Amb fred i més sola que mai, la nit del desert em va bressolar"