És de nit II

Un relat de: Seny i Rauxa

"Malva, gris, blau i groc són els colors de la seva obra. "Nit estrellada" la va anomenar. Van Gogh va pintar aquell dia la seva nit. Nit que va viure tancat. La bogeria que el va lligar a aquest lloc no va maniatar les seves mans, a través de les quals Van Gogh ens va mostrar la que va ser per a ell la nit més maca"

"Les més tèbies van ser, les nits d'estiu. En les quals el sol no semblava anar-se'n del tot. I amb les quals s'encenien les llums de la passió. Blancs com la lluna, els pobles que la reflecteixen. Poble del sud la teva nit és tèbia, com el mar que t'envolta."

"La pluja ensordeix els seus passos, vas sentir-los o els va inventar la teva ment? L'aigua desdibuixa qualsevol ombra definida. Tens por? De nit tot és més sinistre. Torna a casa la nit de tempesta. Cada vegada estàs més lluny, cada tro t'allunya més. La foscor pinta les teves premonicions, no ho temis o passarà. Quan la tempesta amaina, la boira ennuvola el camí esborrant qualsevol rastre de realitat. Una casa en l'horitzó, És la teva? Ho creuràs?"

"Com temem a la foscor que ara t'envolta. La dels teus ulls apagats que ja no brillen. L'eterna foscor. No hi ha cel, no hi ha infern, només foscor. Ja no veuràs més estrelles, ni la fi d'aquestes amb l'arribada del sol. Ja no sentiràs ni goig ni respecte, ni t'enamoraràs de les nits que has viscut. "Torna a casa" crida la veu del que t'estima. Però ja no tornaràs."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer