És ben trist que senzillament siguem només humans

Un relat de: Nurai

Desitjo la senzillesa desaforadament; com aquell que cerca un tresor sabent que hi és, però que n'ha extraviat el mapa. En cada instant vull ser a prop de les persones a qui admiro. I tu, evidentment, hi ets.

Veig els meus orígens i em sento en deute. No he fet els deures i l'única mestre que pot castigar-me és la mateixa vida. No faig res i em moro de ganes de lluitar, per a mi, per als qui estimo i, és clar, tu hi ets.

Cerco el mínim per ser feliç i l'ambició sempre em rossega esperant-ne més en cada moment. Vull donar tot el que tinc i la possessió cap el que és meu no em deixa gaudir del plaer d'entregar-me sense cap condició. Vull ser valenta i les pors se'm tiren a sobre i no paro de sentir-ne la seva veu que se'm posa a la panxa i no em deixa fer bé la digestió. Vull regalar-te el somriure net de qui ja no espera res i en canvi em descobreixo suplicant-te els meus desitjos. Vull ser sencera i vaig perdent l'enteresa en les decisions que vaig prenent.

I no hi ha segona oportunitat. Som tot allò que decidim. I per més "INRI" es veu que triem, fins i tot, sense ser-ne conscients. En el que mengem, en el que mirem, en el que somiem...tot són decisions que prenem en cada segon de la nostra existència, com aquell que no vol la cosa.

I vivim, i fruïm i aquí tu també hi ets. Hi ets arreu perquè ens hem creuat; perquè hem decidit trobar-nos; no sé com, però és així.

I senzillament som humans i cada dia aprenem més del que ens pensem, cada dia som més vius del que sentim, cada dia estimem encara que ningú ens n'hagi ensenyat, i cada dia estem a punt d'embogir, si volem, i cada dia som ben senzills, com els animals, però amb tots els desavantatges de ser humans, que no són pocs.


Comentaris

  • Mira, vaig...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-04-2006 | Valoració: 10

    ... a contradir-te: "No és gens trist ser senzillament humans" Precisament en això resideix tot el nostre ésser, tota la nostra vivència, tot el nostre caràcter, totes les nostres virtuds: 'ésser animals humans'... Recordes el vell aforisme "L'home és la mesura de totes les coses"?
    No obstant, -i malgrat no estar d'acord, la teua reflexió és bona, almenys literàriament.
    Lleva-li 'ferro' a la vida, oblida en alguns moments la trascendència... Viu!
    Salut i rebolica, xicona!

  • Que humana que ets[Ofensiu]
    nyebit | 18-04-2006

    Que humana que ets, Nurai, i que autèntica! Si et torturessis una mica menys... però això també forma part de la teva humanitat. RM.

  • Hi ha tota ...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-04-2006 | Valoració: 10

    ...una vida per davant, i tú també hi ets. Com dius decidim cada dia moltes coses, ens equivoquem en algunes. Ja sé que no podem tornar enrera, però si ens adonem del nostre error, és una altre vivencia que aprenem, encara que un altre dia potser ens tornarem a equivocar, perquè no? Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: