ERROR HUMÀ

El tren s'atura en el canvi de vies. La Margot es desperta per l'efecte de la batzegada i observa per la finestra com el vent infla els llençols estesos que hi ha al davant d'un habitatge pròxim a les vies. El moviment cadenciós és el mateix que provoca la brisa marina a les veles dels vaixells. La imatge evoca un record d'infantesa a la passatgera del tren: ella i els seus germans jugant a pirates una tarda d'estiu en què hi ha roba estesa al jardí de casa.

El vent es calma i els llençols deixen de bategar. El tren reprèn el viatge. El cel comença a tenyir-se de gris i una bandada d'ocells sembla perseguir-los. Tot el passatge comenta l'estrany fenomen i arriba a la conclusió que el comportament del grup d'aus és degut al fet que s'acosta la primera tempesta d'estiu. La Margot decideix treure importància als rumors que circulen pel vagó i inclina el cap en el seient, tanca els ulls i pensa en les vacances que l'esperen d'aquí a uns dies. S'imagina prenent el sol en un valer i sentint com el vaivé del mar acaricia i humiteja la superfície de la platja, entrant suaument, com una llengua d'aigua salada, fins al fons de totes les grutes de la costa.

A la cabina del conductor, el maquinista s'adona que la via finalitza en pocs metres, que ha comès un error en el moment del canvi de vies. Tot i que activa els frens d'emergència el més ràpid possible, és massa tard perquè el sistema pugui aturar la inèrcia del vehicle abans del final del camí de ferro. El tren descarrila.

Enmig del caos, una nena s'aproxima a la Margot i li agafa la mà. "Segueix-me", li diu amb una veu familiar. Després de caminar un parell de quilòmetres, s'aturen al marge d'un riu. "Qui ets?", pregunta la dona a la seva guia d'uns sis anys d'edat. Quan l'infant es gira, la Margot es veu a ella mateixa de nena. Les dues es queden quietes, mirant a l'infinit i esperant el seu torn per pujar a la barcassa que les durà a l'altra banda del riu.