Eròtica ensucrada

*Ell*

7.15 hr.

Aviat, massa aviat per estar llevat i a punt de posar-se a treballar. El sol treu el cap per la finestra. "Bon dia a la vil.la del pingüí!!!" diria ella, li diu tot sovint, només per fer-lo somriure una mica.

AaAaAaAaAHhHh! (un badall)

"Quina mandra!" - pensa. Es troba cansat, fa dies que dorm poc.

Decideix començar la jornada. Rebusca entre un munt de papers, escampats per damunt la taula, aquell full que li ha de dir si les coses han sortit com tocava o si haurà de continuar provant.

"?????"…

Una nota escrita a mà, en un bocí de paper de color verd.

"Si el cansanci i l'obligació
t'han fet entrar en raó
i estàs fart de la rutina,
vine'm a buscar"

No cal buscar-hi un nom, coneix perfectament aquesta lletra.

*Ella*

7.35 hr.

"Bufff… quina son, no me l'he tret del cap en tota la nit".

Des que els seus càlids ulls van arribar per apagar el fred de l'hivern, que se n'ha anat enamorant poc a poc. A mesura que la seva amistat creix i la confiança, les bromes i els somriures augmenten, augmenta també el nombre d'hores de felicitat que uns minuts amb ell poden suposar.

Va pel passadís, fosc. Veu un focus de llum a través de la porta translúcida. Ell és a dins, treballant. Fa un parell de dies que li va deixar la nota i de moment no n'ha sabut res. Veu les seves esperances esvaïr-se i la por, de perdre el lligam que els uneix, l'angoixa. Malgrat tot decideix entrar a dir bon dia, a intentar fer veure que no ha passat res, que tot està com sempre.


*Ells*

-"Bon dia a la vil.la del pingüí!"
-Hola!
-Uuuuuiiiii quina cara!
-Buf… quina son…
-Diga-m'ho a mi…
-Jejeje
-En fi, només venia a saludar, me'n vaig a classe que faré tard !
-Vinga xiqueta, que vagi bé !
-Igualment !

(Ella : « bufff… quina conversa tant seca »)

-Espera!
-Digues…
-Jo… res…
-Bé doncs… marxo… vagi bé!

Ella surt poc a poc de l'habitació, esperant qui sap què. De sobte ho sent, té el seu alè clavat al clatell. La recorre un calfred, nota les seves mans grans sobre els seus braços nuus i freds i la calidesa de la seva respiració.

-La he llegit, la nota - li diu mentre la estreny amb força.

Ella es gira intentant dir quelcom, però ell no li dona temps, acosta la seva cara a un mil.límetre de la seva i li clava aquells ulls que la hipnotitzen. I ja no cal dir res.

Un petó suau, fregant els llavis. Ella tremola. Es desempallega de tots els trastos que duu i s'hi abraça. La seva abraçada és infinitament càlida. I les boques es tornen a trobar, ara amb força, mossegant els llavis, traçant camins amb les llengues.

Ell li besa el coll, li recorre a petons. Ella es nota humida, el cor a punt de sortir-se del pit. Samarretes fora! I ell tanca la porta. Se la mira amb desig, fa temps que esperava aquest moment, però necessitava la nota, la guspira per encendre la flama. L'enlaira i la col.loca al voltant de la seva cintura, vol sentir-la arrapada al cos. S'embriaga de la seva olor, que no és de perfum ni colònia, només la seva olor. Es desfà del sostenidor, mentre ella riu, nerviosa i alegre. La seu sobre la taula i es miren, es miren refrenant per uns instants la passió i les respiracions s'acceleren. Li acarona els pits, suaument, i en un instant els mugrons estan durs. Ella se sent inundar-se, no pot esperar més a tenir el seu cos acoblat al d'ell. Li descorda els texans i ell fa el mateix amb els seus. Ella passa els dits per la pell d'ell, just per damunt de la roba interior. Aquests pel.lets rossos que el recobreixen, l'exciten encara més. Es tornen a mirar i ja no s'ho pensen. Es treuen la poca roba que els queda, l'últim impediment. La verga d'ell està totalment dura, preparada, desitjant-la. Li acarona les cuixes mentre les separa, somriu. La penetra. Poc a poc, amb lentitud, amb suavitat. Ella el mira somrient, demanant més. Ell continua, augmentant el ritme, respirant el seu alé, la torna a enlairar, enganxada a la cintura. Ara contra la porta, que sembla haver de cedir amb tantes embranzides i gemecs. A cau d'orella, "deixa'm fer a mi" li diu ella. El fa seure a la cadira i ella seu damunt d'ell. Baixa molt poc a poc, fins al fons i torna a pujar amb la mateixa calma. I així una vegada i una altra. Ara és ella qui porta les regnes i els batecs marquen el ritme. Petons, mossegades, carícies, mirades, llengues. Es miren, saben que està a punt. Un últim moviment i arriba l'orgasme, coronat per un gemec d'éxtasi. Ara que han unit les ànimes, res els pot separar.


Pip-pip-pip-pip-pip-pip

Maleït despertador!