Cercador
ERMITA DE SANTA MARIA, O DE SANT ANTONI DEL COLLET. CALONGE
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una crònica del Feliu Añaños i Masllovet, en la que ens explica l’apassionant història del que fou Monestir de Santa Maria del Collet, al terme de Calonge, a la comarca del Baix Empordà.
Hi ha constància de l'existència del monestir de monges benedictines des del 1238; al segle XIV prenia el nom de Santa Maria del Mar, que alguna cartografia encara recull; l'església era dedicada a Santa Maria del Mar; més tard es canvià l'advocació inicial per la de Sant Antoni.
L’indret, amb el monestir i les terres contigües, que es van anar adquirint a través de donacions o compres, eren administrats per la comunitat religiosa, sota la direcció de la priora, tot i que, segons s’escriu, no van arribar a ser mai de gran extensió. La seva vida girava a l’entorn del recolliment, la pregària a Déu i al treball i segurament, va ser lloc d’acollida per als pelegrins d’aquelles contrades.
La comunitat de religioses hi va viure durant uns quants segles, exposades a tot tipus de calamitats i maltempsades en les ràtzies que els deparava la pirateria, les pestes i les males anyades al camp. Hi hagué un període en què al monestir, només el sostenia una sola monja. Les edificacions, pel poc manteniment que s’hi feia, van deixondir i es va optar per cedir l’ús i el cultiu de les terres a tercers, conservant-ne la titularitat.
Fou abandonat amb la desamortització, i Acabà essent una casa de pagès, i en la modernitat, va ser habilitat com a masia residencial.
La finca ha estat adquirida recentment per l’Ajuntament i se’n preveu la restauració i el possible ús com a centre d’interpretació de les ruïnes romanes del Collet.
Més enllà d’aquesta l'ermita del Collet de Sant Antoni; son pocs els que coneixen l’important jaciment romà, al peu mateix de l' església.
Recollim el text d’una proposta publicada fa temps ;
Venint de Palafrugell, aquesta podria ésser una excel•lent i immillorable entrada a la població. El jaciment disposa de 15 forns romans, basses de decantació, magatzems... fins un embarcador per a les embarcacions que venien a carregar-hi fa dos mil•lennis. És, amb tota seguretat, un jaciment arqueològic molt destacat. Aquest espai ha de potenciar la cultura i el turisme de la nostra comarca de forma rellevant. A més, cal no oblidar la vil•la romana localitzada dalt el turó del Collet, amb recents troballes d'uns 20 metres d'aqüeducte i encara dos forns romans més.
Se li aixeca feina al nostre cronista.
Hi ha constància de l'existència del monestir de monges benedictines des del 1238; al segle XIV prenia el nom de Santa Maria del Mar, que alguna cartografia encara recull; l'església era dedicada a Santa Maria del Mar; més tard es canvià l'advocació inicial per la de Sant Antoni.
L’indret, amb el monestir i les terres contigües, que es van anar adquirint a través de donacions o compres, eren administrats per la comunitat religiosa, sota la direcció de la priora, tot i que, segons s’escriu, no van arribar a ser mai de gran extensió. La seva vida girava a l’entorn del recolliment, la pregària a Déu i al treball i segurament, va ser lloc d’acollida per als pelegrins d’aquelles contrades.
La comunitat de religioses hi va viure durant uns quants segles, exposades a tot tipus de calamitats i maltempsades en les ràtzies que els deparava la pirateria, les pestes i les males anyades al camp. Hi hagué un període en què al monestir, només el sostenia una sola monja. Les edificacions, pel poc manteniment que s’hi feia, van deixondir i es va optar per cedir l’ús i el cultiu de les terres a tercers, conservant-ne la titularitat.
Fou abandonat amb la desamortització, i Acabà essent una casa de pagès, i en la modernitat, va ser habilitat com a masia residencial.
La finca ha estat adquirida recentment per l’Ajuntament i se’n preveu la restauració i el possible ús com a centre d’interpretació de les ruïnes romanes del Collet.
Més enllà d’aquesta l'ermita del Collet de Sant Antoni; son pocs els que coneixen l’important jaciment romà, al peu mateix de l' església.
Recollim el text d’una proposta publicada fa temps ;
Venint de Palafrugell, aquesta podria ésser una excel•lent i immillorable entrada a la població. El jaciment disposa de 15 forns romans, basses de decantació, magatzems... fins un embarcador per a les embarcacions que venien a carregar-hi fa dos mil•lennis. És, amb tota seguretat, un jaciment arqueològic molt destacat. Aquest espai ha de potenciar la cultura i el turisme de la nostra comarca de forma rellevant. A més, cal no oblidar la vil•la romana localitzada dalt el turó del Collet, amb recents troballes d'uns 20 metres d'aqüeducte i encara dos forns romans més.
Se li aixeca feina al nostre cronista.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.