ERMITA DE SANTA MARGARIDA DE SACOT. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

S'explica en els Goigs antics a llaor de la Santa, que l'origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge al mateix cràter del volcà. La primera notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403 quan Bernat de Ça Terrada, el 16 de maig del dit any, fa testament deixant 10 sous a favor de l'obra de la capella de Santa Margarida. Cal dir que aquestes no eren les obres de construcció del temple, que segurament data de finals del segle XII, sinó que es devia referir a una altra mena d'obres.



L'ermita de Santa Margarida que retratava el Marcel Morató Tort, es troba al fons del cràter del volcà que porta el seu nom, originàriament era d'estil romànic, fou destruïda però, pels moviments sísmics dels anys 1427-1428. Va ser reedificada l'any 1865 - amb els diners d'Amèrica - , la descripció tècnica ens diu que és un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats. Recenment va ser restaurada i netejada després de molts anys d'abandó i mals tractes. Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, en poquíssimes ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d'altres Santa Margarida fou ignorada.

Al segle XIX la capella fou quasi bastida de nou. Segons Francesc Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 1853 —Girona, Gironès, 1 de juliol de 1917 ) , sembla que la imatge de la Santa, tallada amb alabastre, fou salvada del cataclisme produït pels moviments sísmics, de manera que abans de la contesa bèl·lica de 1936, encara hom la podia contemplar a l'ermita. Salvada també de la destrucció de la guerra civil, se'n féu una reproducció per tal de venerar-la a la capella, i l'autèntica es troba, avui en dia, al Museu Diocesà de Girona.

Trobava un exemplar 'modern' dels Goigs d'aquesta ermita.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email [email protected]