Cercador
ERMITA DE SANTA FE DE LES SERRES. MEDINYÀ. GIRONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésComençava a declinar el sol quan ens aturàvem el 23.12.2916, el Josep olivés Escarré i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’ermita de Santa Fe de les Serres, al terme de Medinyà, recuperava la ‘qualitat’ de municipi el 4 de juny de 2015, i l’havia perdut l’any 1972 quan la dictadura franquista, quasi agonitzava , en aquella data deixava de ser un municipi independent i s'adscrivia a Sant Julià de Ramis. No he trobat cap raó, ni lògica, ni política, per aquella manifestació d’estultícia administrativa.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. La porta s’obre a la façana de ponent on hi ha també una finestra petita d’una sola esqueixada, i un campanar d’espadanya d’un sol ull. Tant la porta com la part superior del campanar són reformes posteriors.
L’aparell està fet amb petits carreus units amb morter. Molt ben tallats i disposats de llarg i a través dels angles.
Malgrat s’afirma que és un edifici és romànic, no n’hi ha cap notícia fins a mitjans del segle XIV.
Llegia que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'ermita fou saquejada i apartada del culte, i durant algun temps va servir de quadra.
L'any 1962 començaven les obres de reconstrucció i abillament de l'ermita. El 8 de novembre de 1963 el Vicari Capitular de la Diòcesi, Josep Maria Taberner Collellmir ( Castanyet, Santa Coloma de Farners, 1911 + Girona, 1999) comissionava el rector de la parròquia de Sant Sadurní de Medinyà , mossèn Xavier Arnau, perquè la capella fos reconciliada i oberta de nou al culte i posava l'ermita de propietat particular, sota la jurisdicció eclesiàstica.
La Festa de la Reconciliació de l'ermita tingué lloc el diumenge 10 de novembre de 1963, a les 3 de la tarda.
Des de llavors, el segon diumenge d'octubre i dins dels actes de la Festa Major, el poble de Medinyà celebra el tradicional aplec de Santa Fe. http://medinya.blogspot.com.es/2008/12/santa-fe-de-mediny.html
Quan retratava l’interior de la capella, advertia que la imatge de la Santa llueix la palma del martiri, no però, les graelles en les que com Sant Llorenç, fou cremada segons la tradició.
A la capella li caldria un arranjament en profunditat
Ens agradarà rebre confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , de que l’advocació és la de Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303) http://www.preguntasantoral.es/2012/10/santa-fe-de-agen/
Retratava al Josep Olivé Escarré amb el matrimoni que exerceix les funcions d’ermitans.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. La porta s’obre a la façana de ponent on hi ha també una finestra petita d’una sola esqueixada, i un campanar d’espadanya d’un sol ull. Tant la porta com la part superior del campanar són reformes posteriors.
L’aparell està fet amb petits carreus units amb morter. Molt ben tallats i disposats de llarg i a través dels angles.
Malgrat s’afirma que és un edifici és romànic, no n’hi ha cap notícia fins a mitjans del segle XIV.
Llegia que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'ermita fou saquejada i apartada del culte, i durant algun temps va servir de quadra.
L'any 1962 començaven les obres de reconstrucció i abillament de l'ermita. El 8 de novembre de 1963 el Vicari Capitular de la Diòcesi, Josep Maria Taberner Collellmir ( Castanyet, Santa Coloma de Farners, 1911 + Girona, 1999) comissionava el rector de la parròquia de Sant Sadurní de Medinyà , mossèn Xavier Arnau, perquè la capella fos reconciliada i oberta de nou al culte i posava l'ermita de propietat particular, sota la jurisdicció eclesiàstica.
La Festa de la Reconciliació de l'ermita tingué lloc el diumenge 10 de novembre de 1963, a les 3 de la tarda.
Des de llavors, el segon diumenge d'octubre i dins dels actes de la Festa Major, el poble de Medinyà celebra el tradicional aplec de Santa Fe. http://medinya.blogspot.com.es/2008/12/santa-fe-de-mediny.html
Quan retratava l’interior de la capella, advertia que la imatge de la Santa llueix la palma del martiri, no però, les graelles en les que com Sant Llorenç, fou cremada segons la tradició.
A la capella li caldria un arranjament en profunditat
Ens agradarà rebre confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , de que l’advocació és la de Fe d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, segle III - entre 287 i 303) http://www.preguntasantoral.es/2012/10/santa-fe-de-agen/
Retratava al Josep Olivé Escarré amb el matrimoni que exerceix les funcions d’ermitans.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.