Cercador
ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. VILASSAR DE DALT. EL MARESME
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia a la fitxa de patrimoni; l’ermita de Sant Sebastià, es construeix entre els anys 1570 i 1578, possiblement en substitució d'una antiga capelleta o creu de camí.
L'advocació a Sant Sebastià es deu a la gran popularitat que havia adquirit com advocat contra la pesta.
L'altar d'obra fou revestit l'any 1732 d'un frontal de rajola i daurat l'any 1807 per Salvador Brau.
L'any 1579 l'escultor Joan Forner, de Mataró, fa un retaule d'estil plateresc amb fusta d'alba. A la fornícula central hi col•loca la figura de Sant Sebastià i a les laterals les de Sant Roc i sant Joan Baptista.
La descripció tècnica ens diu ; església situada en la separació dels termes de Cabrils i Vilassar, en la part alta de la carena del Turó de la caritat. És d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est i coronada amb un campanar de cadireta. La porta d'accés és de llinda recta però en forma semicircular a la part superior i decorada com si es tractés d'una petxina. Els brancals i el llindar també són de pedra. Entre el campanar i la pedra hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres amb l'ampit la llinda i els brancals de pedra treballada. Davant hi ha un pati emmarcat amb una delimitació d'obra. Disposa de contraforts laterals exteriors que aguanten els murs. Els paraments són de pedra vista a excepció de la façana que es troba arremolinada.
De les pèrdues que patia aquesta església en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II República, trobava :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0-0
Sant Sebastià ah estat tradicionalment protector contra la pesta, més tard els paraires “persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge” el reivindicaren com a patró.
Té una forta ‘ tirada’ en els col•lectius homosexuals, hom pensa que potser per la clàssica representació pictòrica, que se’n ha fet.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'advocació a Sant Sebastià es deu a la gran popularitat que havia adquirit com advocat contra la pesta.
L'altar d'obra fou revestit l'any 1732 d'un frontal de rajola i daurat l'any 1807 per Salvador Brau.
L'any 1579 l'escultor Joan Forner, de Mataró, fa un retaule d'estil plateresc amb fusta d'alba. A la fornícula central hi col•loca la figura de Sant Sebastià i a les laterals les de Sant Roc i sant Joan Baptista.
La descripció tècnica ens diu ; església situada en la separació dels termes de Cabrils i Vilassar, en la part alta de la carena del Turó de la caritat. És d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est i coronada amb un campanar de cadireta. La porta d'accés és de llinda recta però en forma semicircular a la part superior i decorada com si es tractés d'una petxina. Els brancals i el llindar també són de pedra. Entre el campanar i la pedra hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha dues petites finestres amb l'ampit la llinda i els brancals de pedra treballada. Davant hi ha un pati emmarcat amb una delimitació d'obra. Disposa de contraforts laterals exteriors que aguanten els murs. Els paraments són de pedra vista a excepció de la façana que es troba arremolinada.
De les pèrdues que patia aquesta església en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el governa LEGÍTIM de la II República, trobava :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/vilassar-de-dalt-ermita-de-sant-sebasti%C3%A0-0
Sant Sebastià ah estat tradicionalment protector contra la pesta, més tard els paraires “persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge” el reivindicaren com a patró.
Té una forta ‘ tirada’ en els col•lectius homosexuals, hom pensa que potser per la clàssica representació pictòrica, que se’n ha fet.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428667 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS