Cercador
ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctu ‘muntanya santa’.
De Sant Antoni de Pàdua ens diu la fitxa tècnica que és un edifici d'una única nau, que presenta una capella rectangular que s'obra a la capçalera, donant com a resultat una planta en forma de L. La capella està separada de l'absis per un arc apuntat i està coberta per una volta de creueria. L'ermita presenta un atri frontal amb arc rebaixat, a l'interior del qual es troba la porta principal d'arc de mig punt adovellat. A la part superior de l'atri s'aixeca un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'altar és presidit pels dos sants, Santa Bàrbara i Sant Antoni. Adossada a l'ermita hi ha la casa de l'ermità, de planta i un pis, que cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada
Sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d'abans de la colonització d'aquelles terres. D'origen medieval, fins al segle XVI estigué sota l'advocació de Santa Bàrbara, però el 1550 fra Jeroni d'Albir va introduir la devoció a Sant Antoni de Pàdua, i el 1559 s'hi feren unes obres d'ampliació que comportaren, en bastir-s'hi l'altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d'advocació. Fou objecte de plets entre el municipi i la Cartoixa d'Escaladei. Al segle XVI fou lloc d'habitatge de l'ermità Jeroni de l'Albi, i el 1558 se'n féu càrrec l'ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n'anà, amb alguns companys, a Montserrat. Poc després s'hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L'ermita tingué encara altres ermitans. El 1580, es va ampliar la casa de l'ermità, la qual es va refer a finals del segle XIX. Cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada els darrers anys.
Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
De Sant Antoni de Pàdua ens diu la fitxa tècnica que és un edifici d'una única nau, que presenta una capella rectangular que s'obra a la capçalera, donant com a resultat una planta en forma de L. La capella està separada de l'absis per un arc apuntat i està coberta per una volta de creueria. L'ermita presenta un atri frontal amb arc rebaixat, a l'interior del qual es troba la porta principal d'arc de mig punt adovellat. A la part superior de l'atri s'aixeca un campanar d'espadanya d'una sola obertura. L'altar és presidit pels dos sants, Santa Bàrbara i Sant Antoni. Adossada a l'ermita hi ha la casa de l'ermità, de planta i un pis, que cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada
Sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d'abans de la colonització d'aquelles terres. D'origen medieval, fins al segle XVI estigué sota l'advocació de Santa Bàrbara, però el 1550 fra Jeroni d'Albir va introduir la devoció a Sant Antoni de Pàdua, i el 1559 s'hi feren unes obres d'ampliació que comportaren, en bastir-s'hi l'altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d'advocació. Fou objecte de plets entre el municipi i la Cartoixa d'Escaladei. Al segle XVI fou lloc d'habitatge de l'ermità Jeroni de l'Albi, i el 1558 se'n féu càrrec l'ermità valencià fra Llorenç Julià, que el 1564 se n'anà, amb alguns companys, a Montserrat. Poc després s'hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L'ermita tingué encara altres ermitans. El 1580, es va ampliar la casa de l'ermità, la qual es va refer a finals del segle XIX. Cap al 1960 es transformà en casa de colònies. Ha estat restaurada els darrers anys.
Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ