Cercador
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS ARQUETS. SANT JAUME DELS DOMENYS. PENEDÈS JUSSÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Marcel Morató Tort, em feia arribar unes magnifiques fotografies de l’esglesiola advocada a la Mare de Déu del Roser, d’amplíssima devoció en terres catalanes, i que el Papa Pius V ( 1566-1572 ) va instituir com festivitat de ‘Nostra Senyora de les Victòries’ , i serà el Papa Gregori XIII ( Bolonya , Itàlia , 7 gener de 1502 - Roma , Itàlia, 10 abril de 1585 ), el qui ‘oficialitzarà’ l’advocació de la ‘Mare de Déu del Roser’, que serà Excelsa Patrona de la gent del mar, fins l’any 1901, en que es proclama com a tal a la ‘Verge del Carme’.
La denominació ‘ Dels Arquets’ , fa referència a l’aqüeducte romà - del que es conserva una mínima part dins del terme municipal – que malgrat haver desaparegut totalment en aquesta zona, potser se'l va emportar una torrentada, restà en la imaginació del poble. Així podem imaginar-nos que "els Arquets" de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, així ho recullen uns goigs reeditats al 1950, que no trobàvem dissortadament a la xarxa. Sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La primera notícia que tenim de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, de l’any 1632, que la desgina amb el nom "Capella Bae, Mae. Dels Arquets".
Apareix esmentada als anys 1753 i 1793.
L'any 1821 es restaurà la capella.
En el dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39 l’esglesiola pati fort estralls.
A la segona meitat del segle XX va ser restaurada.
La descripció tècnica ens explica : L'accés a l'ermita es fa a través d'una escalinata que mena a una petita plaça. La façana és composta per una portalada d'arc rebaixat i una pedra d'ull de bou que té gravada la data de 1821. La construcció, de dues vessants, està rematada per una espadanya d'un sol cos. L'interior és d'una sola nau amb sagristia, i es cobreix a dos vessants amb estructura de fusta recolzada sobre dos arcs de mig punt reforçats amb contraforts. La imatge de la Mare de Déu es troba dins una petita fornícula a la capçalera de l'església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La denominació ‘ Dels Arquets’ , fa referència a l’aqüeducte romà - del que es conserva una mínima part dins del terme municipal – que malgrat haver desaparegut totalment en aquesta zona, potser se'l va emportar una torrentada, restà en la imaginació del poble. Així podem imaginar-nos que "els Arquets" de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, així ho recullen uns goigs reeditats al 1950, que no trobàvem dissortadament a la xarxa. Sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La primera notícia que tenim de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, de l’any 1632, que la desgina amb el nom "Capella Bae, Mae. Dels Arquets".
Apareix esmentada als anys 1753 i 1793.
L'any 1821 es restaurà la capella.
En el dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39 l’esglesiola pati fort estralls.
A la segona meitat del segle XX va ser restaurada.
La descripció tècnica ens explica : L'accés a l'ermita es fa a través d'una escalinata que mena a una petita plaça. La façana és composta per una portalada d'arc rebaixat i una pedra d'ull de bou que té gravada la data de 1821. La construcció, de dues vessants, està rematada per una espadanya d'un sol cos. L'interior és d'una sola nau amb sagristia, i es cobreix a dos vessants amb estructura de fusta recolzada sobre dos arcs de mig punt reforçats amb contraforts. La imatge de la Mare de Déu es troba dins una petita fornícula a la capçalera de l'església.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407465 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.