ermini

Hola, Mariola. Gràcies per enviar-me l'escalfor i el somriure, jo també t'ho dic de cor.
Ja veus, he fet un petit canvi de nom perquè ara sí que tinc publicat un text en aquesta web; aquest canvi ha estat necessari perquè ja hi havia un altre usuari amb aquell nom, però com pots veure, el canvi és mínim... Potser se m'han començat a "desgebrar" les paraules gràcies a persones càlides com tu... ara el meu text és teu-vostre també.
Prenc nota del teu suggeriment respecte al petit relat que suposa la resposta a "ermini", mai se sap!
I ja que soc aquí, una abraçada per a tu i una altra ben forta a la llu6na6 que ens ha fet coincidir amb la seva nevada,
Una quimera

ara t'he llegit a tu, tu també tens un fred dins teu que gebra les paraules que et volen sortir, dius: "Fa temps que tinc les paraules gebrades" quina frase, eh
despres el teu comentari ja es casi casi un petit relat, he mirat i no he trobat que tinguis res escrit, pero crec que podries, a lo millor ho fas si t'envio un xorro d'escalfor con un somriure, eh, t'ho dic de cor a cor.
Mariola

neva a ple estiu? quan he acabat de llegir m'he quedat pensant que potser parlaves les plomes dels ocells o que et referies a flors blanques o... no se, que era una imatge... pero ho he tornat a llegir i no sembla aixo, veritat?
tant de fred pots sentir en ple estiu que notis la neu caient dins de tu? quina imatge més increible, llu6na6!
Mariola

Fa temps que tinc les paraules gebrades. Per això no t'he escrit abans aquestes línees; ja fa temps que intentaven sortir de mí cap a tu, però travessar el glaç no és senzill.

Avui neva a la meva ciutat.
Neva fora de mí, pels carrers; al pati de l'escola on els nens mengen neu amb la boca oberta com si volguessin engolir un xic de cel; a la plaçeta en la que m'aturo un moment per veure com es desfan els flocs blancs i diminuts quan toquen el verd fosc de les fulles; al parc mentre el travesso i recordo com un assumpte pendent el teu poema i la meva resposta congelada en espera...
Neva dins meu. I tot és dur. I gris. I fred. Fa temps que intento enviar-me una dosis de groc, quan surt el sol; una mica de taronja, si rebo una abraçada bona; un xorro d'escalfor, si em dediquen un somriure ample; glopades de futur d'estiu quan sento i em senten en un diàleg de cor a cor...
I tinc una excusa que no val res però que em repeteixo quan noto el gebre sobre les meves paraules: som a ple hivern! Ara toca que nevi. Després arribarà la primavera...

Entre tant, mentre espero, puc llegir textes com el teu. I agrair-te el plaer que m'ha proporcionat: en mig del fred que desprén, he trobat escalf. I enviar-te un tant de caliu, si m'ho permets, amb afecte
Una quimera

Com sempre m'has fet esperar massa per llegir-te, pro per fi l'has aviat...

Perque no escrius un llibre i passare mes estona llegin-te?.

Una forta abraçada

pere

...que tens uns cor el suficient ardent per desfer la neu de dins teu i fer sortir el Sol. Una abraçada.

Entre les volves de neu llisquen infinitats de sensacions i sentiments. El paisatge nu de l'hivern sembla cobrir-se d'un enyor que s'endinça a de la terra, a l'escorça dels arbres, al cor...
Entre capes de calidesa, semblem sentir molts cops el frec gèlid i suau de la neu que ens recorda tots els camins i les estacions de la vida.

Un poema preciós, encara que amb un esguard una mica trist. Està amarat d'una melangia difícil de definir que omple els versos de sospirs.

Bon Any Nou i moltes abraçades!

Felicitats llu6na6 un poema preciós que et glaça en llegir-lo.
Espero que durant el 2006 ens omplis amb poemes com aquest.

Una abraçada