Eren els meus dits

Un relat de: Lavínia

Eren els meus dits
entre els teus cabells

Tacte joiós,
preludi d'un amor
dilatat entre els cossos.

Eren els meus dits
odorant la teva pell.

Inspiració suau
per dreceres humides
on s'esllavissa el destí


Eren els meus dits
agafant els teus

Nus infinit
lligat al cor del record.
fermall íntim d'uns instants.


Eren els meus dits
la mesura de TOT tu.

Comentaris

  • Divagador | 01-10-2008

    És una de les accions més sorprenents. Els dits fan maravelles.

    "..reneixo entre els teus dits
    després de morir entre els meus braços
    i et llepo els pits
    com si fossin estels fugaços..."

  • Ja saps...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-02-2007

    ...que m'és molt difícil comentar poesia. Em manca sensibilitat. No tinc eixe virtuosisme a flor de pell per copsar els sentiments aliens que s'expressen en "renglons curts". (Encara que quan estic "una mica ase" n'escric i tot).
    Del teu poema destacaria els dits que flairen aquella olor estimada i els senderols del destí que s'esmunyen... (Ben bé, cada vegada estic més "liat"!) Però hi ha un toc especial, un-no-sé-què que impacta...