ÉREM, SOM I SEREM

Un relat de: demon
No podreu callar als ciutadans,
al ``Gobierno’’ això se’ls ha anat de les mans,
semblen els anys trenta, hem tornat al passat?
A més la resta de països mirar a un altre costat.

De sobte, votar s’ha tornat il·legal,
els nostres polítics acaben empresonats,
el rei surt a parlar, i a tu qui t’ha votat?,
a tot això el poble català va preparant la falç...

El verd va deixar de ser un color positiu,
el pànic s'estenia entre familiars i amics,
no importava qui eres, sota la mateixa bandera,
sense cap por defensàvem el mateix crit.

Molts cops i la sang a terra s’escampa,
per la nostra terra tots donarem la cara
el diàleg i la mediació sens dubte fan falta,
sinó on acabarem? A Nova Planta?

Obligat a l’exili, ha marxat Puigdemont,
un avís, no podreu empresonar a tota una nació,
i mentre pacíficament fem manifestacions,
els altres es dediquen a fer violència i manipulació.

Intenteu negar l’evidencia de l’1 d’octubre,
amagueu-vos darrera els tribunals,
PP tothom sap que sou uns corruptes,
no us avergonyeix mentir als vostres votants?

Els col·legis són testimonis del que va passar,
germans espanyols, recordeu qui està govenant,
el PP sorgeix de Fraga,
ex ministre del dictador que més val no nombrar...

No tenim exèrcit, però tenim la millor arma,
fer front als problemes amb l’ús de la paraula,
Els Segadors, les sardanes, i les 4 barres,
una identitat pròpia que mai canvia.

Som catalans, sí, som particulars,
serem àngels com Guimerà,
serem valentins com Almirall,
buscarem la pau com Casals…

No ploris per una terra que lluita,
lluita per una terra que plora,
molts anys de genocidi cultural,
i no és casualitat que vulguem marxar.

Pare, has d’entendre que això és el que passa,
Un cicle de vida, en això consisteix,
el fill és gran, ha de marxar de casa,
si el tractes malament marxarà i no podràs fer res.

Volem la pau, no pas la guerra,
el somni de la llibertat acarona el cel,
no sóc independentista, només estimo la meva terra,
soc català vagi on vagi mai oblidaré les meves arrels.

Pels avis que han patit durant tants anys,
des del Delta fins els Pirineus,
per gent com Lluís Companys,
d’aquest territori els catalans som els únics hereus.

No tenim exèrcit, però tenim la millor arma,
fer front als problemes amb l’ús de la paraula,
Els Segadors, les sardanes, i les 4 barres,
una identitat pròpia que mai canvia.

Som catalans, sí, som particulars,
serem àngels com Guimerà,
serem valentins com Almirall,
buscarem la pau com Casals…

Comentaris

  • No entra a concurs[Ofensiu]

    Benvolgut relataire, has clicat a la pestanya de participació del VIIIè Concurs ARC de micro relats a la Ràdio, en penjar el teu relat, i creiem que ha estat un error.

    Un cop revisat hem vist que no compleix les bases del Concurs, ni en extensió ni en temàtica.

    Si la teva intenció és participar, et demanem que ens enviïs un altre relat que s'avingui a les bases del concurs.

    Gràcies!

    Associació de Relataires en Català (ARC)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

demon

1 Relats

1 Comentaris

37 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor