Érem quatre, i un porro

Érem quatre,
al metro.

Sis seients posats de cara, tres i tres.

Jo, per variar, era asseguda a una punta, amb l'esquena recolzada contra un costat, inclinada, ocupant conscientment el seient del mig.

En diagonal a la meva figura, una noia es tapava la falda amb una carpeta de la central, i es menjava els dits nerviosa.

Davant meu, un noi sudamericà, d'uns vint-i-dos anys, seia amb les cames obertes, amb aire de tranquil·litat, abraçant el seient del costat amb el braç.

A un seient del meu cos, un home de mitjana edat seia amb les cames rectes. Duia una jaqueta fosca, el cabell blanc, amb pintes de seductor de noietes de culebron.



El noi sudamericà i jo ens miràvem, mentre l'altra noia es distreia contant les parades de metro.

Per un moment, la mirada del noi m'ha semblat apagada, i he girat la vista, per clavar-la en l'home del meu costat. Tenia un peu recolzat sobre un genoll, i remenava alguna cosa entre els dits.

Cansada de contemplar els ulls foscs del sudamericà, m'he fixat en les mans de l'home.


Era un porro a mig liar. S'amagava, i intentava que les fulles triturades no li caiguessin pel costat i s'escampessin pel terra del vagó.

El noi ha seguit la meva mirada, i també l'ha clavat al porro de l'home.

L'altra noia seguia distreta, però quan ha notat els nostres moviments, no ha pogut evitar fer-nos cas. Al veure aquell porro inacabat, ha apartat els ulls ràpid, per contar de nou les parades de metro.


L'home semblava distret en la seva tasca, però les nostres dues mirades, li pesaven sobre les mans i ha acabat aixecant el cap.


Ha fet una llambregada ràpid als nostres rostres, inquiet. Després però, ens ha contemplat més tranquil·lament.


Primer s'ha trobat els meus ulls, absolutament indiferents al que fes o deixés de fer.

Llavors, els de la noia, que només eren un reüll de la seva mirada.

I finalment, els del noi. Aquests li han somrigut,

d'home a home,

que valents.



L'home s'ha relaxat, i ha tornat a posar les cames rectes, enrotllant el seu porro sense vergonya.


Quan ha acabat, ha fet una ullada al noi, i quan ha vist la resposta somrient d'aquest,

ha alçat el porro a l'alçada de la vista per llepar el paper.



El noi li ha fet un cop de cap, orgullós de la seva condició de mascle, i s'ha girat cap a mi.


La meva mirada es mantenia indiferent.



M'ha dedicat un somriure, i li he aixecat les celles, en senyal d'indiferència.



Ha buscat la mirada de l'home, que feia estona que es sentia perdut.



El metro s'ha aturat a una parada, i n'he baixat, notant com em seguien els ulls de la noia, el noi, i l'home.