Era quasi una nena

Un relat de: Ferran de Montagut

Era quasi una nena, tant jove,
potser sols tenia quinze anys.
Jo era llavors sols un jove...
Amb el bigoti tot just dibuixat.

No com, ni on, ni en quin moment!
Fou que nostres mirades es retrobaren,
i quelcom va ressorgir, com per art de màgia,
dins de nostres joves cors...

Passejàvem poques vegades agafats de les mans
quasi sens parlar, una lleugera pressió a la seva ma,
era un t'estimo, era un amor pur dels d'avanç,
sens malícia, una abraçada, un tímid petó!

Penseu que d'això fa molt temps...
Quant un petó als llavis era sagrat,
donar-se un bes... Era quelcom gran,
com trobar a Déu al nostre costat.

Va durar molt poc temps, no recordo quant?
Però se que s'acabà, dons Déu la va cridar!
S'acabaren les carícies de dos jovenets.
Hi aquella il·lusió que junts gaudirem.

Sols se que ara, en la distància en el passar
dels anys just el seu rostre puc recordar,
mes... Queden dolços, molt endins,
aquells petons que es donaren nostres mans.

Autor: En Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda, escrita avui dia de Sant Cristòfor 10 de Juliol del 2004, en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!
e-mail: demontagut@yahoo.es aveura_si_truqueu@hotmail.com escriptor_i_poeta@msn.com mas_el_sol_solet@hispavista.com






Comentaris

  • Sant Cristòfol... i el meu aniversari[Ofensiu]
    NinniN | 08-03-2005 | Valoració: 10

    Un bon relat.
    Dolç, melancònic sense ser trist...
    Escrit el dia del meu aniversari.

    A la teva biografia hi he llegit que no et sembla bo declarar que ets un artista pels quatre costats. doncs Ja ho declaro jo: bons relats, i molt bons quadres, els que tens penjats darrere la fotografía.


    Una abraçada

    NinniN

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

885547 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)