ERA DE MORT: DIA 1: PART I

Ens trobem a l’interior d’un misteriós laboratori. Hi ha unes 8 persones amb la bata de laboratori treballant incessantment. De la porta lateral entra en escena una enigmàtica figura vestida de negre. Es mou amb soltesa per l’estància. Els treballadors deixen el que estan fent. I la enigmàtic figura amb veu masculina freda donà l’ordre.
- Mostreu-me l’experiment 200.
Immediatament es posen a la feina. Es premen uns quant botons i una mampara metàl·lica s’aixeca. Al l’altre costat del cristall de seguretat s’observa un individu encorbat. Es un home d’uns quaranta anys amb el cos ple cicatrius. La veu freda dicta el següent pas a fer.
- Endavant, es pot procedir.
Dels sostre de l’estància, on es troba el subjecte de l’experiment, baixa una xeringa amb líquid rosat al seu interior. Aquesta s’acosta cap el tipus de quaranta anys, que està encollit en un canto de l’estança. La xeringa se li incrusta al coll sense contemplacions. Al principi no passa cap cosa, però uns trenta segons després l’individu comença a convulsionar. La pell del cos començà a d’esgarrar-se-li per tots els costats, com si d’una camisa amb descosits es tractes. Després d’uns quants crits de dolor i agonia; on abans hi havia un ser humà; ara es veu una figura d’aspecte reptilià amb ales. Les restes de l’hoste estan escampades pel terra tenyit de sang.
Un dels treballadors amb bata prem un altre botó. D’un dels laterals del recinte on es troba la criatura hi surt una metralleta que començà a disparar-li. Els trets reboten a la seva pell sense fer-li ni pessigolles. D’un altre lateral se li llancen ganivets i diversos objectes punxants de metall. Aquests tampoc li fan cap efecte. Per últim li llancen un parell de granades amb el mateix resultat, cap efecte sobre la criatura.
- Mol bé. Tot està llest. Endavant amb el projecte OBSCURITAT

DIA 1: UN CONCER DE MORT I TERROR

Regi era un conegut cantant d’un nou grup de rock. Ara és trobava a l’interior d’un ascensor dirigint-se cap l’ultima planta d’aquell emblemàtic edifici, l’edifici Espai Recovert. Aquell edifici de 40 plantes d’altura s’havia construït feia 50 anys en commemoració a l’auge econòmic de la ciutat Esperança, la ciutat en la qual ens trobem. Ara servia per diversos serveis i allí, als seus 24 anys, celebrava el seu setè concert, el més important de la seua curta carrera com vocalista amb el seu grup de rock, Esperança Lluminosa. Al seu costat es trobava la resta del seu grup i el manager. Phil el bateria, un xic d’uns 25 anys, Leila la guitarrista, d’uns 23 anys, i Morgan el baixista del grup, de 27 anys. Pere, el seu manager estava alterat, aquell concert podia dinamitar cap a l’èxit el seu grup patrocinat. Pere els va descobrir a la Garita del Trol Mort, un pub on deixaven als joves grups promocionaven les seves cançons. Allí va escoltar el primer tema d’ells, “Un Viatge Ple d’Esperances”. Ràpidament Pere els va dur a llocs més excels i prompte és feren coneguts. Ara anaven a tocar en el lloc més emblemàtic de la ciutat i estava que se’n pujava per les parets.
- Xicons, i xicona, aquesta és la millor oportunitat que teniu. Poseu tota la carn a la brasa.
- Sense cap problema, cap.- digué Leila.
Regi preferia estar callat, no volia forçar la seua veu abans del concert, a més a més, tenia la sensació que si parlava se l’eixiria el cor per la boca. Acaben de passar el pis 30, i mentre ascendien ell inspirava i espirava per a relaxar-se. El braç de Leila li frega el seu propí braç i aquell contacte l’accelerava, si era possible, el cor. Ella se’l quedà mirant i li dedicà un preciós somriure. L’havia conegut feia un temps a la Garita del Trol Mort, allí; ell, solia acudir a passar l’estona. Una nit que feien allí karaoke ell decidí cantar. En acabar ella se li acostà i li pregunta si volia unir-se al seu grup. Els faltava un vocalista i a ella li havia agradat com cantava. Ella li presenta la resta del grup i a partir d’aquell dia començaren quedaren per assajar i escriure lletres. Després de compondre la primera cançó l’estrenaren al pub. La resta es història. Anaren fent renom. En cada concert Leila se li apropava mentre cantava i tocava la seva melodia i la seua suor s’entremesclava. No sabia s’hi havia alguna cosa especial entre ells dos, però el que era segur era que s’entenien molt bé.
Ding! Havien arribat al pis 40. La porta de l’ascensor s’obri i ells s’adintraren a la planta. Començaren a preparar-se a seua sala i abans de que s’adonaren, ja era hora de eixir a escena. Els nervis estaven a flor de pell. Leila li dedica un altre somriure i li donà un beset a la galta.
-Vinga va Regi, que tot eixirà bé.
Eixiren a l’escenari. Els focus s’engegaren. La gent començà a cridar emocionada. El grup començava la gresca. Leila començà amb un solo de guitarra, després començà el baixista l’acompanyament seguit pel bateria. Era torn de Regi. Amb el micro a la ma començà a cantar “Un Viatge Ple D’Esperances”. La lletra començà a fluir per la seua boca. La passió envoltava les seves paraules. Leila començà a acostar-se cap ell. Els dos junts fosos en un tiraren endavant la cançó amb companyia de la resta del grup. Ho estaven bordant. El públic embogia. Els sentiments afloraven. I quan havien al moment més àlgid la cançó, un explosió de sentiments, la cançó decaia i acabava suaument. Com una tela de seda al sobre dels cos.
Alenant per l’esforç, Regi, observa com el públic xiulava d’alegria; ho havien aconseguit; havien conquerit el públic. Estaven preparant-se per a la següent cançó,” Una Nit d’Estreles Brillants”, tot canvià. Un grup de persones tapades amb túniques i caputxes començaren a disparar al públic. La gent començà a cridar. Les portes es tancaren la gent volia eixir i no podia. El propi grup de Rock no podia eixir per l’entrada a l’escenari. Les portes estaven travades. Però hi havia cosa estranya. No hi havia cap cadàver. Havien disparat però no hi havia cap mort. La cosa canvia en 30 segons. Algunes de les persones del públic començaren a convulsionar.