Epitafi a la confiança

Un relat de: 14

On s'ha amagat
la poesia,
que algun dia
em va escolpir...?
Aquella que em recitaves,
amb el cap ben alt,
tot acariciant les paraules,
que han mort
el nostre camí.

Quan la traïció
truca a la porta,
apareix l'interrogant.

Recordes quan em parlaves
d'amistat?
No,no ho he oblidat.
I és ara
quan em retruny la ràbia,
aparellada amb la decepció.

És ara quan enterro
entre orgull i dol,la confiança;
i la traïció rodola en mi,
epitafi del teu nom.

Comentaris

  • Precís[Ofensiu]
    inadaptada | 26-01-2006 | Valoració: 10

    Genial la metàfora amb un epitafi,precisa la forma de mostrar el dol vers una companya o company que t'ha fallat...de vegades les ferides produeixen art,oi?

    Un petó i salut!

  • Ens coneixem?[Ofensiu]
    14 | 26-01-2006

    Potser es tracta d'una broma,però m'ha sorprès que sapiguessis tant de mi.

    Pel que fa a un epitafi: s'en diu de les inscripcions sepulcrals,aquells textos o escrits que apareixen a les lloses de les tombes...volia jugar amb la paraula,remarcant la mort de la confiança vers algú estimat...sí,es l'art de la poesia estar un xic bolat noia.

  • Epitafi[Ofensiu]
    silby | 26-01-2006 | Valoració: 5

    A vera josep maria antoni roig. Ma mulat mol l teu poema xo no se k kullons bol dir epitafi mu podries explicar siusplau??

    PD: el teu poema ha estat valorat am una relacio...euh....nose....esteu de la olla els cantautors