Epistolari ...

Un relat de: Conxa Forteza

Benvolguda Senyora A ...

En primer lloc vós vull demanar que perdoneu l'atreviment d'adreçar-me a vós, però fa molt de temps que sense que ho sapigueu formau part de la meva vida.

Ara que el lligam que mos unia ha desaparegut, em sent orfe per partida doble. Heu estat la meva família durant més de trenta anys. He rigut i he plorat amb vós. He sabut dels vostres problemes i de les vostres malalties, dels vostres gusts i de les vostres afeccions. He patit amb cada un dels vostres parts, he vist créixer els vostres fills i els vostres nets. He estat orgullosa dels seus èxits i he sofert per els seus fracassos.

Mai vaig pretendre ocupar el vostre lloc. El vostre marit era ben vostre, només vaig omplir una petita part de la seva vida i mai vós vaig voler robar el seu amor. Ell vós estimava i respectava, sempre va tenir per sagrat el compromís que damunt un paper va signar amb vós fa més de quaranta anys. Les seves fermes conviccions religioses mai li varen permetre rompre el vincle que Déu havia creat entre vostès. Patia molt per la doble vida que duia, però la confessió va ésser el seu gran consol. Cada vegada, després de les nostres trobades, corria al confessionari i sortia net com una patena, tornava al vostre costat redimit per el perdó i la penitència.

Ara que ja som grans i gaudim de la saviesa que dona l'edat i que cap passió enterboleix el nostre enteniment, crec que em podeu entendre. Jo només vós deman el poder continuar, encara que sigui de forma epistolari, el contacte amb vós i la vostra família, som una dona sola que ja només vós té a vostès per seguir vivent.

Aprofitant l'avinentesa, vull felicitar -vos per el funeral del vostre marit, sempre he admirat el vostre sebre fer i la vostra elegància. Vaig assistir-hi i aprofitant l'anonimat propiciat per la gran gentada que hi havia, vós vaig donar el condol i per primera vegada vaig poder fregar la vostra galta amb una besada plena de sentiment per la gran pèrdua que ambdues hem sofert.

No vull allargar-me més, vós torn a demanar perdó per el meu gran atreviment, i no voldria que aquesta carta fos cap ofensa per vós. Hem compartit un gran home, i juntes podem compartir la seva memòria i el seu record si la vostra benevolència ho permet.

A l'espera de la vostra resposta, humilment vos saluda

Càndida F ...


Benvolguda Càndida

Estic contenta de que t'hagis adreçat a mi. La meva intenció era posar-me en contacte amb tu, però tot el trull que comporta una defunció no m'ha permès fer-ho tan aviat com hauria volgut.

Fa molts d'anys que estic assabentada de la teva presència dins la vida del meu marit. T'estic molt agraïda per haver-lo aguantat tant de temps i admir la teva paciència.

Era una persona mesquina i pobre d'esperit, avorrit fins a la mort, mai va tenir el valor de deixar la nostra llar per tu. Tots aquests romanços de compromisos firmats i objeccions religioses eren només excuses per no abandonar la comoditat de la seva vida. A mi ja m'estava bé. Ell tenia molt de prestigi social i m'agradava lluir al seu costat. La vostra relació m'alliberà moltes vegades de complir amb el deure matrimonial, totes les estones que passava amb tu no les passava amb mi. Era un descans no ésser l'objecte de les seves atencions amoroses.

No tenc cap interès en compartir memòries ni records. Ara comença per jo una nova vida. La meva intenció és enviar-te tots els seus llibres, papers i objectes personals, en millors mans no podrien estar.

Tampoc tenc cap inconvenient en mantenir correspondència amb tu i tenir-te al corrent de totes les novetats dins la família.

Demà me'n vaig de viatge amb Mossèn Dalmau, el Director Espiritual del meu marit. Gentilment s'ha ofert a consolar-me davant aquesta gran pèrdua. Quan torni acabarem de perfilar com enfocar aquesta nova situació que s'ha establert entre les dues.

Reb de part meva el més sentit condol per la part que et toca.

Afectuosament

Josefina A ...

Comentaris

  • M'encanta!! És molt bo, a fe meva...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-05-2009 | Valoració: 10

    Crec que és un molt bon relat, i desperta la imaginació de la meva persona. Un "relat d'alfabets" seria una bona idea...

    La "A", al final, tant ser omnipresent, ha acabat per ser la gran oblidada... Això ja passa ja... En fi!!

    Moltes felicitacions, Conxa.

    Salut!!!

  • Unes cartes[Ofensiu]
    brideshead | 31-08-2005

    que tiren dagues i que juguen fort amb les personalitats d'aquestes dues senyores.... fantàstic Conxa. Un relat que m'ha semblat que conté tots els ingredients necessaris per a ser un bon relat: actualitat, humor, ironia, habilitat descriptiva i al darrere de tots ells, aquesta frivolitat aparent que no amaga més que uns sentiments poderosos d'odi i de venjança.

    Feia força temps que no llegia cap relat teu, Conxa i avui he trobat aquest "Epistolari". I me n'alegro molt, perquè potser si no haguéssim parlat ahir al fòrum, no l'hauria vist. M'agradaria saber del cert que no et vaig fer enfadar amb el meu comentari sobre el "m'ha agradat...." El que vaig dir és la meva opinió sincera i en cap moment vaig voler ofendre ningú, i molt menys a tu. M'agrada com escrius, sovint faig una ullada als teus relats, i l'únic inconvenient per a mi és que són força llargs, i normalment no disposo de massa temps. I si et vaig fer sentir malament, et prego que acceptis les meves disculpes. En cap moment va ser la meva intenció molestar-te.

    Una aferradeta pes coll i una besadeta, companya relataire!

  • Bé...[Ofensiu]
    Llibre | 08-08-2005

    ...la veritat és que això no és ben bé un comentari. Però després de veure aquest títol, Epistolari..., dia rere dia a la llista dels darrers comentats... i no trobar-lo ara... he pensat: a veure si l'han tret de l'obra de la Conxa!?

    He, he...

    Res: només animar-te a continuar amb la feina... que ja ho tens!

    Abraçaferradetes,

    LLIBRE

  • nina tenc molta feina ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 05-08-2005

    des de el moment que consideres que els nostres motius són diferents, és que presuposes quin són els meus, au nineta que tenc molta feina ...

  • mo m'he pensat res [Ofensiu]
    Conxa Forteza | 05-08-2005

    lo únic que tenc per damunt tu, són un caramull d'anys, i això no és cap merit ... però trob que aquesta discussió no té sentit ..

  • mira nina ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-08-2005

    millor ho deixam anar, no estic d'humor precisament, tu dius que saps perquè jo escric, trob que saps massa. Has de menjar moltes sopes per endevinar perquè jo faig ses coses.
    I també et pots estalviar dir-me vosté, no hi estic acostumada. Au juga amb la gent de la teva edat que jo ja no estic per segons quins romanços ...

  • Caram![Ofensiu]
    Llibre | 29-07-2005

    La meva més sincera felicitació!

    Aquest Epistolari... teu ha estat tot un éxit dins RC, no? No deixo de veure'l a la llista dels darrers comentats.

    Petons!

    LLIBRE

  • Epistolari[Ofensiu]
    filladelvent | 29-07-2005 | Valoració: 9

    Si, dues dones i un lligam que es mereixen més que un parell de cartes... però el relat molt bé, rodó, simple i directe: àgil.

    La introducció m'ha recordat (no era igual? -potser em falla la memòria-) a la introducció d'un conte de la Carme Riera.

    Continuaré llegint.

  • Com ens fas aixó, Conxa?.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 28-07-2005 | Valoració: 9

    Ens presentes dos personatges encisadors, cadascun amb la seva historia, dues versions d'un mateix fet, l'inici d'un amor crepuscular i prohibit, un viatge exótic, un home amb dues vides paral·leles, un secret conegut... i ens deixès tirats no més començar!!!.

    No es just. La teva historia dona per molt més. Un intercanvi de correspondencia entre elles, amb les seves peripecies ( més agosarades per la Josefina, més nostàlgiques per la Càndida ), els records, les alegries i les penes, en deixarien més satisfet.

    No et venen ganes d'escriure més?. Si em permets l'atreviment et suggereixó una pauta ( si no em permets tambè, avui estic per no fer cas ): dues cartes més de la Càndida i a la tercera la resposta de la Josefina explicant-li part del viatge. Desprès, més intencanvis epistolars, fins arrivar a un final emotiu (o no).

    Vinga, animat. Segur que faràs una excelent novel·la costumbrista, en la linia de "Una habitació amb vistes".

    Una abraçada.

  • Ja he fet el teu encarrec.[Ofensiu]

    Conxa , he donat la teva adreça electrònica a la Marta , Està molt contenta, ja t'encriurà.
    Un petunet.
    si vols la meva:
    provsan@hotmail.com

  • interessant[Ofensiu]
    foster | 27-07-2005

    ben escrit, amb ironia, humor i vida. Realitat i ficció molt ben combinades.
    felicitats
    foster

  • Ai, que n'és de càndida !.[Ofensiu]
    La Banyeta del badiu | 26-07-2005 | Valoració: 10

    Pobreta ,ella fent de titella sensa dornar-se'n conta i " el paio" enganyan-la amb "els valors morals ".
    La llesta és la " legal" s'el treia de sobre i ...
    " a vivir que son cuatro dias ".

    jejejej, m'ha agradat molt, l'ironia m'encanta.
    Un petunet.

  • Ara si que l'he entes...[Ofensiu]
    Equinozio | 26-07-2005

    ..., ja deia jo que aixo de llegir al matí no es gaire bo.
    M'ha agradat moltissim Conxa, i m'encanta com escrius,em sembla que ja t'ho haviat dit, però no t'ho creus...

    en fi felicitats

    Equinozio

    Pd: Avui no he begut aigua

  • Irònic, intel·ligent, divertit, real...[Ofensiu]
    brumari | 25-07-2005 | Valoració: 10

    Des del nom de l'amant, Càndida (genial!), passant per l'alliberada esposa, fins arribar a Mossèn Dalmau, el teu relat -com tots els teus- és un retall de vida servit amb gràcia i talent.

    Et felicito.

    Petons

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    DoctorWho | 25-07-2005 | Valoració: 10

    com diu Llibre, el to amb que has tractat el tema, amb aquesta acidesa subtil i colpidora, a l'hora fresca, lleugera i irònica d'un fet tant quotidià ara i sempre. M'ha agradat molt l'estil i les paraules justes emprades.
    M'agraden els teus relats, molt! La teva visió de la quotidianitat relatada amb frescor i amb intel·ligència. Seguiré llegint-te si puc donar l'abast.. tens tantíssims relats!

  • Hola Conxa![Ofensiu]
    ROSASP | 24-07-2005

    Malgrat que les dues cartes tenen un fil comú, una porció de vida compartida amb el mateix home, no deixen gust a rancúnia ni enveja de cap mena.
    Fins i tot arriben suaus i sinceres, cadascuna amb un punt de vista diferent.
    Potser la història pot resultar poc usual, però no és tan estranya com sembla. Cadascuna d'elles s'enduu uns records distints del difunt i uneixen lícitament un llaç que sempre ha estat visible encara que visqués a la foscor.

    L'he trobat original i ben treballada.
    Una abraçada molt gran i fins la propera!

  • He, he...[Ofensiu]
    Llibre | 24-07-2005

    Un bon joc narratiu en base a dues cartes: la de l'amant... la de la dona "oficial".

    Ben trobats els dos punts de vista. Dues visions diferents d'una mateixa persona: l'home.

    Una història "habitual", ja no en els nostres dies (que ho és) sinó també en èpoques pretérites (que no se'n parlava). Però una història tractada des d'un plantejament original i amb el punt d'ironia i cinisme a que ens tesn acostumades.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- Quants royalties passes als jefes per sortir a la llista de "destacats"??? He, he... és broma!

  • no cavaller ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 24-07-2005

    no és autobiogràfica, potser hagi agafat una petita idea d'una història personal, però no em veig en el paper d'una amant tan poma ni d'una esposa que aguanta un home per "prestigi" social ...

  • Es autobiografic[Ofensiu]


    No sé però ,m'ha semblat autobiohgtrafic. Voldria errar-me.

    He llegit la glosa poblera. Recorantes! Està ben treta i ben feta. Gràcies per l'atenció. No te diré que en el meu cas hagi sucedit però podria havredtr sucedit.

  • Es autobiografic[Ofensiu]


    No sé però ,m'ha semblat autobiohgtrafic. Voldria errar-me.

    He llegit la glosa poblera. Recorantes! Està ben treta i ben feta. Gràcies per l'atenció. No te diré que en el meu cas hagi sucedit però podria havredtr sucedit.

  • Un fet consumat i assumit amb elegància[Ofensiu]
    Jofre | 24-07-2005 | Valoració: 10

    Conxa,

    El format és el més adequat al meu modest parer: dues cartes clares, sinceres, en un moment propici a fer ja tot tipus de concessions.

    Cap dels tres personatges, fins i tot l'home, en surt indegudament menystingut. El temps ha fet a A i a F extraordinàriament prudents.

    Naturalment, no has explicitat tot el fons de neguits que deurien passar ambdues dones. Malauradament ja els coneixem.
    Per tant no els obvies, realment hi són; apostes per l'assumpció d'una realitat ja viscuda i que ara més val desar-la al calaix dels records sense posar-nos-hi pedres al fetge.

    No hi ha renúncies a la veritat ni a la realitat.

    Només elles dues saben verament el que van viure, i, també, com volen enfocar la seva vida a partir d'ara.

    Mirant endavant, naturalment.

    Convé llegir, i interpretar correctament, el teu Epistolari. És molt preuat.

    Una abraçada.

    PS. Entre totes i tots recuperarem els nostres mots i la seva capacitat riquíssima per descriure qualsevol situació.

  • Potser és que són les 8 del matí..[Ofensiu]
    Equinozio | 24-07-2005

    ... i porto tota la nit sense dormir que hagi fet de mi una indiferencia vers el relat.( Uix això a quedat molt fi).

    Conxa que no l'he entés... me'l tornaré a llegir un altre dia... havia si li trobo la gràcia que diu la quetzcoalt..

    Equinozio

  • hahaha[Ofensiu]
    quetzcoatl | 24-07-2005

    Molt bona aquesta, Conxa.

    Quan he començat a llegir he pensat que deu ni do quina descarada l'amant, pero he rigut moltissim amb la resposta de la dona! Una mort per una nova vida!

    Felicitats, m'ho he passat molt be!

    m

  • Tragicòmic[Ofensiu]
    iong txon | 24-07-2005 | Valoració: 10

    Un relat intel·ligent, que descriu una situació tràgica, sobretot per al difunt. Si pensem que situacions semblants a aquesta segurament es donen en la realitat caldria fer un esforç per prendre-s'ho amb sentit de l'humor.

  • Coses de sempre[Ofensiu]
    salroig | 23-07-2005 | Valoració: 9

    No et sembla un poc funesta a relació que has establerta?
    Enhorabona m'ha agradat com per a posar-te amb el meus preferits.
    Un mallorquí si fa no fa de la mateixa quinta.

  • suposo[Ofensiu]
    Lavínia | 21-07-2005

    que l'amistat entre senyora i amant de l'home traspassat obre nous camins entre totes dues dones, perquè el fil comú, una vegada mort, les ha unides.
    El que voldria comentar és el to irònic que desprèn el relat que a través de dues cartes deixa cadascuna en el lloc que li pertoca vers l'home: amant desitjosa/muller fastiguejada, així la dona no vol ni tenir cura de memòries ni records (...) tots aquests romanços i li dóna les cartes perquè per a ella (l'esposa, s'entén, oi?) era una persona mesquina i avorrida perquè l'havia d'aguantar, malgrat ho fes pel prestigi social que la seva companyia li comportava; mentre que, per a l'amant, havia estat un gran home i, juntes podríem compartir la seva memòria....

    Què serà que una mateixa persona no representa el mateix per a tothom? I menys, Conxa, un marit i amant per a una dona i un amant per a una altra.

    M'ha agradat el to en què ha estat escrit aquest relat i l'estructura en què el punt de vista és canviant, perquè, al cap i a la fi, és l'altra cara de la moneda.

    Petons, Conxa.

Valoració mitja: 9.7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: