Epigrama de Mallorca

Un relat de: salvatore vinyatti

-Et veig trist Joan, que et passa?
-A mi res ! Es per un amic que estic trist. Va morir fa poc d'un infart a Mallorca.
-I doncs, com va ser? Estava de vacances?
-No, estava treballant, visitant clients.
-Quina mala sort! La família deu estar desfeta.
-I tant, tota la família ho està.
-Es clar, un infart sempre agafa de sorpresa.
-En aquest cas Emili ha agafat per sopresa a tothom!
-M'ho crec Joan, m'ho crec, me'n faig càrrec tot i què no els conec.
-Bé, si que el coneixies, estic parlant de la família Torrebadora els fabricants de complements de moda, de pell.
-En Felip Torrebadora?
-Si, el mateix!
-Em deixes de pedra. Si en Felip era com un roure, tant vital, tant valent! No ho entenc, no sabia que patís del cor...
-Jo tampoc, sembla ser que ningú ho sabia ni els seus fills ni la dona, estan molt afectats.
-Joan tinc curiositat, tu no? Diga'm com va anar tot això, en deus saber les causes no ?
-Si, la veritat és molt crua, però t'ho diré perquè necessito explicar-ho algú i no quedar-m'ho solament per a mi. Tot i que et demano guardis el secret jo així ho he promès.
-D'acord Emili? - D'acord Joan!
-En Felip, era molt vital i quan anava a visitar a clients a les Balears s'ho passava molt bé, diuen que amb la seva dona no s'avenien gaire, els fills cadascun feia la seva vida, la filla gran feia temps que anava treballant en hotels i anava d'un lloc a l'altre, es comunicaven per carta de tard en tard. Era una família molt lliberal, entenien el concepte de llibertat i de no donar explicacions, sempre es deien estàs bé? I solament en dir-los que si en tenien prou.
-I en Felip, estant treballant a Mallorca li va venir la desgracia, l'infart, i el van haver de portar amb helicòpter fins a la península, però ja no hi van a ser a temps, va morir a l'hospital.
-Doncs bé, t'explico: mentre estava a l'hotel va demanar després de sopar un servei especial a l'hotel, la direcció va facilitar-li per ser un bon client. Així que truquen a la porta i ell respon, qui hi ha? - El seu servei especial senyor! - Passi, passi! i en obrir la porta va quedar molt sorprès, en veure aquella dona davant d'ell.
-La cambrera deuria ser molt maca, no Joan?
-Bé, si ho era, però no era precisament una cambrera sinó un servei sexual.
-Vols dir, que va morir d'un infart fent l'amor?
-No, no va poder fer l'amor, va quedar fulminat solament amb la mirada d'ella!
-Renoi, segueix....
- Doncs molt senzill, amb la mirada d'ella ambdós van quedar igualment sorpresos i en Felip li va venir l'infart, en veure que el servei sexual que li enviava la direcció de l'hotel era la seva filla gran.
_I la filla gran va sentir la profunda culpabilitat de la mort del seu pare, i la família encara no es recupera d'ambdues desgracies i jo, he perdut un bon amic.
-Renoi Joan, ho sento, això sí que es d'infart!

Comentaris

  • un final d'infart...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-03-2005

    Molt imaginatiu, endevinava que la mort tenia a veure amb el sexe, però no m'esperava aquest final. Realment és d'infart...
    M'agrada la idea de que el relat sigui una conversa entre dos amics, el fa més planer i quotidià.
    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

336 Comentaris

372206 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.