Enze

L'absolut es va relativitzar
L'eternitat es deseternitzava.
L'infinit finia
Expectant l'inespectable
Tot podia ser en aquella incertesa espaterrant

Quan et sedueixi la desraó
S'eixamplaran llindars frisats oblidats
Amb esma desconegut trencaràs vels
D'esporuguint llargs dies d'esperit esmorteït

En faràs de la frisança un velamen
Amb galó de desenxaiament
Bandejant emplatats cigrons quimitzats emmetzinats
Creuant ribes proscrites, plaent-te oratges de foc

Aquells composats fils racionals fallits
Com a referent vital per caminar irrenunciable
Guerxejaran com Bombolles iridescents sabonívoles
Esfilegassant cabdells obtusos ensopegadors

I els petulants provincians europeus
Bramen, plat a taula de mercaderies i menges artificials
films enzes de desinformació, escarni i mort
recolzant assassinats d'ancians improductius.

Albirant la misèria tercermundista, des dels seus parracs
en aquell totalitarisme suau, la província europea
esdevé quart món silenciós, míser, incult
encerclats en la inòpia d'electrodomèstics, zaping, tecnologies
Netflix i tots d'enginys plegats, llanguedint en aquell somrís de babau ensofat
del seu d'esbocinament, i com el seu esperit s'autosepulta

I es relaxa quan el terraran i la pols caigui al seu rostre
en aquell fossar fosc, acucquerat, pestilent
i dirà adéu als que manen, bons són i saben el que fan
jo indefens, amorf, apàtic passiu servil
sols era festí d'ells, res podia fer, ans oliajarme
per fer suaus les afuadisses i calvari.
Amb el nòlit pagat a Caront

desenvaina: Deixar de ser un xai
Oliajar: embadurnar-se d'oli
sabonivols: desató
guerxar: Torçar
ensota: Romadre sofà