Cercador
Enyorança
Un relat de: Ferran Esteve Dolcet- Compartir:
Continua caminant avinguda avall . Son a prop de creuar-se . La segueix amb la mirada des de que Ella a tret el cap tres cantonades mes enllà enfilant poc a poc vorera amunt . Disposa d’un cos es-plèndid . Vint anys ? – es pregunta –
Màrius te la vista fixada a les cames llargarudes que van movent-se lentament sota una minifaldilla a ran de cul que se li enretira cuixes amunt cuixes avall a cada petjada que dona .
La noia se li acosta , pas a pas . Pèl ros cendra . Malucs suficient-ment marcats . Ell continua fixat en aquelles cames blanques , llises , tendres .
La reülla d’esquitllentes , amb cautela . Per res del món voldria que la noia ho notés i li fotés un moc : Que cony mires ? . O pitjor enca-ra , que se’n adoni algun vianant dels que circulen al voltant d’ell dos . Corre el perill que el titllin de vell verd o alguna cosa mes greu .
I no es això . No , no ho es .
No hi ha cap pensament obscè que li volti pel cap . Ni un .
El que desitja Marius al seus quasi setanta anys es ensumar la flaire de la joventut en el curt i efímer instant que la noia es creui amb ell .... per recordar .
Recordar l’olor pur i agredolç de l’adolescència . Rememorar caríci-es a pits ferms de pell suau i tibant perdudes en el temps. Evocar el sabor de llengües àgils i calentes . Esgarrapar dels plecs de la me-mòria la calidesa de vagines estretes i humides . Potser fins i tot , si està de sort , al creuar-se amb Ella el fulminarà amb la mirada , i en aquell màgic instant recuperarà del fons del subconscient mirades juvenils d’èpoques passades : desafiadores , inconscients .... perverses .
Si ho aconseguís tot plegat , potser , només potser , tornaria a vi-brar recobrant l’encesa d’aquella espècie d’ignició interior densa , aquella rara eufòria entremaliada que corre per les venes , ja quasi oblidada.
No fa cap mal . Es nostàlgia . Es enyorança .
Hi va haver un temps en que tot era possible per Ell . Avui ja no es possible res . Els temps passats estan irremeiablement perduts .
Comentaris
-
Maduresa...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 02-03-2020 | Valoració: 10
Amics o coneguts meus, a vegades, fan malbé la imatge o percepció que jo els verbalitzo de la contemplació d'un noi bell. Per a ells no hi ha lloc per a la beutat si aquesta no va capitanejada per una dosi de morbositat. Jo, personalment acostumo a separar o compaginar ambdues sensacions. Però a vegades passa que és tanta la bellesa que excel·leix un cos, que la percepció sexual passa a segon terme. Aquesta forma d'actuar meva em permet gaudir de més experiències, experiències que veureu plasmades en els meus poemes. El teu relat "Enyorança" és un magnífic escrit on resta palès les sensacions que hom experimenta, devers l'atracció física d'un cos jove, en fer-se gran...Enhorabona, Nil.
-
Desig[Ofensiu]Canela fina | 17-02-2020
El desig no és mai negatiu, gaudir d'observar la joventut, la bellesa i repescar moments viscuts. Quan sigui gran, vella vull dir, també voldré continuar observant la joventut i desitjar-la, desitjar la bellesa amb mirada de vellesa. Una abraçada ;)
-
Carrer Llovera[Ofensiu]SrGarcia | 16-02-2020
No hi ha cap dubte que Reus és el centre del món. On ara hi ha el conservatori abans hi havia una discoteca i totes les festetes de l'institut les fèiem allí.
Com ha canviat el carrer Llovera, com hem canviat tots. Ara sento violins i contrabaixos, abans veia les noies i el seu somriure acollidor.
l´Autor
3 Relats
3 Comentaris
1206 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Biografia .
Vaig neixer a Reus el 15 de Gener de 1950 .
He publicat la novel.la " On està el Nord " : Una passejada per les últimes dècades a cavall de l'humor , la ironia i el sarcasme , relatant succesos i anècdotes a travès de l'historia . Un relat que no deixa indiferent a qui el llegeix . Un relat en que mes d'un es veura reflectit .
Actualment ès a la venda a Amazon - Llibres en català .