Enyoraments a l'hivern

Un relat de: andreums

El meu cor buit,
el meu cor apagat,
i jo t'enyoro com mai t'havia estimat

S'acaba la tardor,
i encara continua l'enyor,
batega el meu cor,
i els meus ulls ploren.

Fulles grogues cauen dels arbres,
verds camps d'herba,
vaques pastant en praderes,
i un paissatge que al meu cor arriba

Marrons mirades entre tots dos perdudes,
i llargues frases d'amor al teu cor xiuxiuejades

Vent fort,
com tempesta que l'amor vol emportar-se.
Per tu el meu cor mai para de bategar,
per tu ho deixo tot,
per tu vull aturar la tempesta,
i a tu et dono el meu cor com senyal d'amor.

Molt t'enyor,
massa t'estim,
doncs sense la teva mirada,
jo d'amor em mor.

Passa la tardor,
arriba l'hivern,
i amb ell molt d'enyor.

Sé que la distància entre els nostres cors és petita,
sé que encara tens aquella maca mirada,
però el que més sé és que maca eres, maca ets i maca seràs,
dençà el meu cor que sempre t'estimarà.

Sembla que la neu,
les tempestes,
i la distància,
ens mantenen allunyats,
però passi el que passi,
i estiguis on estiguis,
el meu cor sempre t'estimarà,
i jo mai deixaré d'enyorar-te.

Comentaris

  • Amor i enyor...[Ofensiu]
    Xanxaneta | 16-12-2004 | Valoració: 9

    Ei estic molt d'acor amb brieshead, que aquesta frese que has escrit és tant bonica com contradictòria.

    M'agrada molt el sentiment que transmet el teu poema, de canvi, de fred i de nostàlgia.

    Segueix escribint així que nosaltres et seguirem llegint!

  • Bonic[Ofensiu]
    brideshead | 16-12-2004 | Valoració: 9

    "T'enyoro com mai t'havia estimat"...
    Una frase perfecta, maquíssima diu moltes coses. Hi ha molt enyor i molt amor en el poema, m'ha agradat molt el sentiment que hi has posat. Espero que no sigui real...
    Una curiositat: perquè aquest pseudònim teu tan "psicodèlic"?
    Una abraçada, vaig a llegir-te l'altre relat.

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

66634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València