Enyor

Un relat de: Canela fina
La marinada fa voleiar la cortina del menjador, el sol va ponent-se darrere la serra, ella seu en un racó, descalça. Té un somriure dibuixat als llavis però els ulls parlen de la seva tristesa.
L’enyora.
Troba a faltar les carícies, els petons, com la banyava després de fer l’amor, poc a poc, ensabonant-la amb les mans, resseguint-li tots els racons del cos, l’olor de roses impregnada a la pell, l’aigua calenta a l’esquena, només ell la va saber estimar així, amb les mans.
Aquells ulls que es perdien en les pestanyes llargues i fosques, mirada intensa que li deia t’estimo, incapaç d’explicar-ho en paraules, no calia.
L’abraçava fort fins a tallar la respiració per després agafar-li la cara entre les dues mans i regalar-li petons que la feien desaparèixer, tenia la sensació de convertir-se en papallona i volava, volava per tota la casa batent les ales i omplint-la de colors.
Feien l’amor nits senceres quedant esgotats, adormint-se plegats i es deien bon dia amb petons matussers. Esmorzaven mirant-se als ulls, mastegant paraules, compartint rialles, se sentien còmplices.
L’enyora.
Pensa en la dona que deu estar gaudint de la seva companyia, mai ha estat una persona vanitosa però ara se sent envejosa. El desig li crema, tanca els ulls i busca en el record moments passats que van regalimar plaer.
S’acaricia els pits, se li endureixen els mugrons. Es mossega el llavi pensant en com li agradava que li llepés el clítoris mentre la masturbava amb la mà. S’introdueix lentament els dits, està molla, se’ls llepa i el regust de sexe la transporta a l’última nit que van passar junts. Es concentra en la sensació de tenir-lo dins seu i es masturba imaginant que ell la penetra, nota com li rellisquen lentament gotes de sexe per les cuixes. La papallona comença a desplegar les ales, poc a poc, vagarosament; són unes ales precioses, de color malva, violeta i fúcsia, és escandalosament vistosa. I vola, vola, la papallona vola.
Sospira i somriu.
L’enyora.

Comentaris

  • Qui fos l'enyorat[Ofensiu]
    Paraula de gat | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Tornes a barrejar delicadesa amb passió. Un pot imaginar-se molt bé els moments que rememora la teva protagonista i somiar, somiar, somiar... i somriure. Una delícia.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 08-10-2016

    Gràcies Mena i Montse pels vostres comentaris, em fa il·lusió saber que altres relataires gaudiu de les meves paraules. És un plaer regalar-vos sensacions!
    Una abraçada

  • Vindran unes altres papallones[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-10-2016

    Hi ha diferents cromatismes, tots intensos i vàlids, amb matisos nous.
    Queda el pòsit, el record de sensacions i emocions.
    Això no té preu. No la tomba s'ho endurá. Forma part del que, com les papallones, s'ha envolat.
    La vida segueix. Creixem a còpia de cicatrius que resseguim plorant i somrient.

    Endavant!

    Lídia

  • Ostres...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-10-2016 | Valoració: 10

    ...sempre m'oblido de valorar el relat... Ara sí.

  • Sí, està molt ben...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-10-2016

    ...escrit i transmet perfectament tant l'enyorança com el desig.
    Gràcies!

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 10-09-2016

    Moltíssimes gràcies Aleix! Sempre em fas uns comentaris que em fan sentir especial. M'encanta que t'agradi com escric, espero continuar regalant moltes paraules espurnejants.
    Una abraçada :)

  • Prosa d'espurnes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2016 | Valoració: 10

    Una meravella de relat, una meravella d'escriptura! Tens una prosa poètica fantàstica! Has transmès totes les sensacions que descrius, ens has regalat una meravella! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

22 Relats

68 Comentaris

15150 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.