Enyor de mar

Un relat de: Montseblanc
Tota envidrada la galeria
em mira al sol de migdia,
la paret pintada en blanc
regala una calor tropical.

Entrar-hi és empassar-se
un glop de blaus marins,
a la pell records de platges
tot i viure terra endins.

Als patis del voltant els crits
juganers dels nens petits
són blanques gavines cercant
peixos a l’escuma del mar.

Hi estenc la roba recent rentada,
cap d’una estona fa olor de sal,
tovalloles descolorint-se al sol,
estiu escalfant el banyador moll.

Un gerro amb llavors d’agapant,
més d’un any i no han germinat,
temps al temps, rego i somric
a les herbes que hi han sortit.

Tendal a ratlles verdes i blanques
em recorda pescadors i barques,
la veïna cuinant, ceba fregida,
pins, onades. Santa Cristina!

Comentaris

  • Mardevida[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 08-02-2017 | Valoració: 10


    M'agrada molt aquesta comparança entre els crits juganers dels nens petits i les gavines. L'ambient que descrius fa per a mi. Mil cops més que no pas una atmosfera de mutanya. Jo veig de casa estant el ma, des d'el treball i també des de l'autobus o el cotxe, anant amunt i avall. Sense ell se'm faria difícil el viure.