Envasat al buit

Un relat de: Trossets del que penso
El plastifico.
No deixo que li entri l'aire
i li trec el que té.
Pot ser així,
em duri eternament.
En la seva atmosfera
es mantindrà fresc com el primer dia.
No és marcirà,
ni canviarà de color.
Tindrà el mateix gust
i la mateixa textura.
El de la primera dolçor.
El del primer petó,
que diu que es roba
i es desitja donar.
En paper transparent el deixaré,
per si el vull contemplar.
No és que no el vulgui fer servir,
sols, envasat al buit, el vull mantenir
per si mai em fa falta.
I si alguna vegada,
aquest se'm fa malbé,
et vindré a recordar
si em pots donar més amor,
per envasar-lo al meu cor.
Així és com el vull tenir.
Guardat per mi,
per si tu no el vols.

Comentaris

  • Amor envasat?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-03-2011 | Valoració: 10

    I per què no? Si ho fas al buit el pots guardar dins un pot transparent que et pots endur allà on siguis, a la dutxa, a la tauleta de nit, a la taula del menjador, al sofà, al costat de l'ordinador o a la barana de la terrassa... no, que podria caure! Ui, casi el perdo! No, millor plastificar-lo. És més segur i difícil de trencar. Però vigila, no el posis dins la cartera; te'l podrien robar. Jo l'emmarcaria, plastificat, i me'l miraria tot sovint... però sense passar-se. Molt bé, vaja. Imatges, paraules justes, bon ritme. Un bon trio per una bona poesia. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Carai[Ofensiu]
    jos monts | 12-03-2011

    Un poema ben esbroquella’t no fos que es deteriores.
    Fantàstic.

  • Imatges i sentiments[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-03-2011 | Valoració: 10

    T’he descobert avui per una d’aquelles casualitats típiques daquesta pàgina, i en arribar al teu espai, he decidit començar llegint el teu darrer publicat.
    M’he trobat davant un poema que juga amb les imatges suggerides pels mots, la qual cosa sempre matreu, i se serveix de les paraules per expressar sentiments que qualsevol pot compartir, però ho fa delicadament, sense excessos ni extremismes, amb una senzillesa que conmou... i m’ha conmogut, en efecte.

    Vist el que he vist, tornaré a passar per aquí per llegir-te de nou... si no et fa res, és clar!

    T’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autora,
    Unaquimera