Entrevista sense sortida

Un relat de: Andrea Ramírez Sánchez
I tot va començar una nit on les estrelles eren tapades pels núvols, on tot era fosc i, l’únic que es veia, era el reflex del ganivet que va fer perdre una vida. Avui, interrogarem a un home que va veure el cas.
- Bon dia, senyor. Em podria explicar vostè, què va passar?
- Jo tan sols vaig veure la llum brillant d’aquella punta metàl•lica que acabava en forma de punta.
- I sap a qui anava dirigida?
- Només vaig veure una ombra al fons del carrer sense sortida.
- No hi havia ningú?
- S’escoltaven passes, cada vegada més llunys, com si el perill s’esfumés.
- Vostè anava sol?
- Si, estava caminant per un dels carrers de la ciutat, quan, de sobte, em va cridar l’atenció aquella claror que provenia del passeig de davant.
- I com sap que en aquell mateix carrer és on la persona va morir?
- Doncs simplement perquè aquella llum provenia d’allà, i, justament després, un crit sec em va invadir les oïdes.
- I sap d’alguna persona que podria haver estat l’assassí?
- No, no vaig poder identificar a la persona.
- Quanta estona va estar al carrer?
- Una llarga estona, però va haver-hi un moment com si s’hagués parat el món de cop.
- Què vol dir amb això?
- Que en uns llargs instants, només s’escoltaven els sorolls dels cotxes, i, més endavant, una gran llum va il•luminar la ciutat.
- A quina llum es refereix?
- A la del sol.
- I vostè que va fer?
- Despertar-me i pensar que els somnis poden arribar a fer-te inventar moltes coses.
I, l’entrevista, no va arribar a cap conclusió. El cas era inventat i ningú va ser assassinat.

Andrea Ramírez Sánchez

Comentaris

l´Autor

Andrea Ramírez Sánchez

4 Relats

3 Comentaris

3339 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00