ENTRETENIMENT FATÍDIC

Un relat de: Sergi Elias Bandres
ENTRETENIMENT FATÍDIC
M’aixeco amb la ràdio-despertador i veig que són les onze del matí i sona l’Amy Winehouse, la seva mítica cançó... sembla que el Diumenge em serà favorable... no haig de fer res! Ni una puta obligació!
Amb el pijama... no, no em dutxaré, no tinc perquè presentar-me enlloc. Apago la ràdio i endrapo tres natilles que em fan sentir bé. Canta algun ocellet, fins i tot, aquí al centre de la ciutat. M’apalanco al sofà i poso la tele.
Oh, no! La missa! No, no, no... canvio de canal... això sí, notícies. Surt un atemptat a Turquia. Jo no vull començar un Diumenge així. Apago l’aparell.
M’encamino cap al labavo i deixo anar per l’anus una mica de menjar de súpermercat, amb una mica de mal de panxa... i mira que l’anunci estava prou bé!
Que què faré abans de l’hora de dinar? Em posaré un concert al youtube del meu P.C., ni més ni menys que de Prince, que va morir fa pocs dies.
M’assento a la butaca de l’ordinador i escolto i miro amb tota la pantalla disposada per a mi... hòstia! Encarregaré unes pizzes d’un nou establiment que vaig descobrir en un banner! Són les dues del migdia i tinc gana...
Amb mitja hora m’ha arribat la noia de la gorra amb la tropical i la mexicana mitjanes... però ja m’he afartat del Prince. S’ha mort. I què? A mi no m’agrada. El millor era la ràdio, així que sintonitzaré alguna bona cadena... mentre dino, que es van fent les tres.
Un debat sobre el càncer de mama. Sí, quan no es té temps, és bo aprofitar el Diumenge per informar-se. Però quasi no s’entenen entre ells... i les pizzes... ep! un altre cop mal de panxa? cagant llets cap al wàter!
Estic veient que aquest diumenge no em funciona... vaig deixar de fumar fa sis mesos... tinc un paquet de tabac molt per si de cas... bah! fumaré. Me’n trec un i és com màgia, de sobte em trobo bé. I hi diu que provoca impotència. En aquest món tot sembla impossible. Sona el telèfon...
-Sí?
-Sóc en Marc, Jaume! T’apuntes a l’excursió del cap de setmana que ve? Vindrà quasi tothom de l’oficina!
-FET!

Comentaris

  • Excel.lent article humorístic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-06-2016 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat. Humorístic, simpàtic, comprensible i de qualitat.

    Sí, els diumenges si vius sol i no saps què fer són això, a vegades, si et sents sense energies. En efecte. Tu ho relates molt bé, per cert, en tot cas.

    T'haig de llegir de tant en tant, bon home Sergi.

    Salut!!

  • Diumenges sols[Ofensiu]
    Canela fina | 19-05-2016 | Valoració: 9

    Aquests diumenges en solitud són bastant com tu ho has descrit, jo en diria desordenats. M'ha agradat la manera de relatar directa, sense prejudicis. Ens llegim ;)

  • Un diumenge... ¿quotidià?[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 10-05-2016 | Valoració: 10

    Un text amb humor. M'ha tret un somriure obert. Aquest noi hauria de cuidar-se: l'alimentació; i el vici del tabac, tot i que ho havia deixat feia 6 mesos, la dependència psicològica encara la tenia latent pel que es veu. A veure què fa a l'excursió de la setmana que ve... Si no ho tens escrit, et recomano que l'escriguis, m'ha agradat aquest narrador en primera persona. ¡Una forta abraçada!

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-05-2016 | Valoració: 10

    M' agrada molt el teu relat
    Montse

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1743 Comentaris

398849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi