Entreacte

Entreacte

A qualsevol obra de teatre
entre la primera part i la segona
hi ha una pausa:
anades i vingudes d’extres i figurants,
canvis de vestuari i maquillatge,
ordenar l’escenari..., amuntegar la brossa
i netejar la sang, els esputs i la roba esparracada,
treure el greix de la cuina i netejar els pixats de l’avi empiocat,
rentar les copes de la borratxera,
les paelles amb restes de pollastre,
els llençols bruts, la pols de sota el llit,
la pols de les catifes i la pols de la casa
on hi ha hagut paletes. Les restes de la festa
o de la guerra, o del banquet elegant
o el final d’una grip o una baralla...

passar l’aspiradora, emmidonar camises i calçons
posar en lleixiu les estovalles blanques i planxar-les,
parar les taules, posar-hi un pomet de flors a cada una,
fer els llits, rentar el cul als nadons, curar les nafres,
enderrocar les runes i començar a fer pisos,
fer la clenxa als infants que van cap a l’escola
i aixecar el teló una altre vegada:

Tot és com ha de ser.

És després del després i abans del que.