Entre tots dos

Un relat de: evie2

D'ell

"El teu amant, l'afortunat propietari del teu ésser i de tot en el ell habita, del teu desig, al menys, el més amagat i selecte que anomenem desig innat, doncs de forma innata ets la meva possessió. Sempre vas sentir la necessitat de complaure'm, sense saber bé a qui ni com...
Vàren passar els anys, i en aparèixer el desig sexual va captar moltes de les teves energies i, en certa manera, també et va confondre a vegades, fins que, molt jove, potser creus que massa, vas trobar el sentit de la pertinència, de la possessió, gairebé senes saber-ho, en la innocent ignorància de qui sent les coses per primera vegada.
I vaig deixar la meva petjada, que ara és lleu per el pas del temps però, alhora, inborrable.
Vàren seguir passant els anys i la maduresa no arribava, nomès el desig seguia creixent, no hi havia sinò tan sols espais per a buscar-me i retrobar-me.
Tot i així, la realitat transitaba per aquells terrenys que s'aixafen i s'assequen, sense possibilitat de donar vida ni a una minúscula herba.
I et mires al mirall, ara satisfeta d'orgasmes i sensacions, però sentint que deixes espais buits que no deixen dormir més enllà de les dotze del matí a l'hivern.
Vull seguir essent el guarda d'aquests buits i que ningú els ompli."

D'ella

"I qui ets tu? Qui ets tu per burxar en els meus buits més profunds, per rebuscar per la meva ànima i trobar les planes de l'absència de petons? Per estar sobrevolant, com una au de rapinya aniuada en la memòria i destapar cada porus de la meva pell amb la mateixa facilitat amb la que obres una llauna de coca-cola que, malgrat no agradar-te, et fa aixecar-te a mitjanit i t'apropes deambulant fins la cuina perque necessites sucre, i en fas un glop, arrepenjada sobre el marbre de la cuina, a les fosques, i sola?
I qui ets tu per aparèixer de tant en tant i despertar les meves pors endormiscades, gairebé agonitzant pel pas del temps, i fer que em busqui i em retrobi amb mi mateixa? Per què fas que em miri al mirall si nomès puc veure la paret que queda just davant, el radiador i la tovallola penjada i el silenci amb el que es dibuixa una ampolla de perfum que ha caigut?
I qui sóc jo per sentir-me envaïda quan et presenteixo en la distància sabent el color de la meva laca d'ungles?
I què m'he cregut jo de pensar que voldria arrancar-te de dins meu, tot i saber que fer-ho seria com arrancar-me el cor del pit?
Et sento, et veig, et tinc, i en la distancia i l'oblit, penso que no tornaré a sentir mai el que vaig sentir amb tu, ni tan sols, amb tu mateix.
Arribes, a les dotze de la nit, paradoxes de la vida, l'hora de les bruixes, la màgia i els somnis. M'arrossegues de nou, com les onades arrosseguen les fulles seques del terra, i les cobreixen d'aigua i sal, i elles pensen que potser, quan siguin mar endins, tornaràn a ser fulles fresques i verdes, però passa el temps i continuen essent, fulles seques, que es trenquen quan les acarones amb els dits."

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    Cirerot | 17-06-2010

    ... a tu.
    M'ha agradat com escrius, i m'ha sorprès perquè tens un estil propi i força ben definit. En aquest relat en concret hi ha alguns detalls una mica confusos però així i tot és un plaer la lectura.
    Tens una manera de dir les coses directa, capaç de trensmetre sensacions a flor de pell mitjançant imatges molt poètiques, turbadores i belles.
    Un plaer, t'ho repeteixo,
    fins aviat,
    una abraçada

  • Petjades que travessen el temps[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-06-2010 | Valoració: 10

    D'ell i d'ella, les petjades que travessen aquest relat on el temps no esborra les empremtes i res no sembla inexorable.

    Sovint la realitat supera la ficció, en efecte, de la mateixa manera que de vegades la bogeria sembla més sana que la cordura, estic convençuda: BOJA? BOJOS!

    Espero tornar a llegir-te aviat...

    T'envio una abraçada salada,
    Unaquimera

  • seguim en contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 01-06-2010 | Valoració: 10

    relat molt sggestiu sobre la relació en parella. els canvis, els dubtes... et felicito

    Avui et convido a veure un curtmetratge i el poema que em va inspirar, espero que t'agradi tot plegat

    poema: La papallona sense ales

    fins aviat

    una abraçada

    joan

l´Autor

evie2

5 Relats

13 Comentaris

4775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99