entre roses

Un relat de: teresa serramià i samsó

Entre les roses, he florit, i he mort un poc
entre les roses mortes. Del meu segon,
respiro la fragància, el parpelleig dels ulls,
l'evaporat esglai, sens queixes ni perquès,
de cada instant vençut. I visc intensament
el pas del no-ser al ser, del ser al no-ser,
tot emergint de mi, l'esvaniment i el plor
del pètal ofegat

fet crit dins de la rosa.

Comentaris

  • Totes semblen iguals[Ofensiu]
    Melcior | 21-10-2007 | Valoració: 10

    però , totes tenen color ,olor ,espines i bellesa diferent , això és el bonic d' aquest jardí .
    Endavant!