Entre respostes lúcides...

Un relat de: Endimió

Entre respostes lúcides
de converses oblidades.
Apuntades en el paper
que jau humit sobre l'horitzó,
qui ha deixat de ser una línia
per convertir-se en el llençol
del món amb fred.
M'he deixat la maleta dels temps
en la son dels grans.
Encara em queden, però,
algunes engrunes pintades pels ulls
de melangia a les butxaques.
Busquem una terra fèrtil on plantar-les
(però que se senti el mar).

Comentaris

  • SI HO POTS TRIAR[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 14-10-2008 | Valoració: 8

    Les respostes que busques sempre sonaran millor a la bora del mar que es on sembla que t'inspira, i que fà d'aquest poema una onada de frescor!

l´Autor

Endimió

9 Relats

5 Comentaris

5606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Mar; gavines boges que em desperten pel matí; sorres multicolors; dilluns; dilluns; però dissabte de febrer de 1990; lletres; sons; articulacions; verbs poc poderosos; convencions estripades; matins que corren de pressa; llibres; un piló de llibres; grecs amb túniques i pensament de sentiment; Art; escenari buit; escena plena; apuntador insistent; follets en boscos poc verds; mosques i mosquits, que s'estimen; brossa, brossa artística; home, home que és brossa; quadres; olor de pintura a l'oli; buscadors i trobadors; guitarres i nits plenes; Lluna; eternitats; un savi argentí que diu que un hombre es, a la larga, sus circunstancias; i per tant, latència; llum clara en ciutat fosca; finestres obertes; portes, portes sempre obertes; lladres de roses; bicicletes colrades pel Sol; Sol; parpelles tancades; pell salada; peus sempre descalços; i Mar, inel·ludible Mar.