Cercador
entRe Ratafies
Un relat de: silvia_peratalladaUn to més i ell penjarà, el telèfon ja no tornarà a sonar. Qan el to acaba, torna a col·locar el telèfon al seu lloc. Aquesta última vegada se li ha fet massa curt, però s'ha promès que no hi tornaria, no es vol fer pesat.
A quatre quilòmetres, una casa, al poble numero 2. (tenint en conte que al nº 1, hi ha el noi). Al pis de dalt de la casa del popble 2, sona el telèfon per última vegada, però ella no ho sap, això...Si algú li hagués dit, l'hauria agafat...Només es volia fer derrogar un xic.
No es coneixien encara, feia dues setmanes havien coincidit a les festes majors del poble 3, a quatre quilòmetres del 2, i sis de l'1, i tot i ser una comarca petita, no s'havien vist mai.
Aquella nit, al poble 3, es van creuar les seves mirades, i després d'un parell de copes, ell se li havia acostat, i li havia demanat el numero de telèfon a ella, i havien quedat en trucar-se dissabte al vespre.
Ella ja sap qui hi havia a l'altre cantó de l'auricular, i no l'ha volgut agafar. ha esperat que torni a sonar, però ella no sap que és l'ultima vegada.
Al poble 1, ell se sent enganyat, pensa que ella s'ho ha repensat, i decideix quedar amb els amics, i anar a fer una Ratafia, a veure si s'esvaeix. Però els amics no paren de preguntar què ha passat amb la noia del poble 3 (que no és del 3, sinó del 2, però ells no ho saben, això).
Ella, a 4 km d'ell, corre a agafar el telèfon, que torna a sonar. Però no és ell, és la seva amiga, la de l'insomni.
L'amiga li pregunta com ha anat amb el noi del poble 3 (que en realitat no és del 3, és de l'1, però elles no ho saben, això), però ella no té ganes de parlar-ne, prefereix anar a fer una Ratafia. Pacten anar al poble 1, que es veu que la fan bona...es trobaran a la taberna del poble 1.
L'amiga de l'insomni arriba abans, i seu a una taula. Al costat hi ha quatre nois prenent una Ratafia. L'amiga de l'insomni es mira el noi, i hi ha joc de mirades. Ell es beu la Ratafia d'un glop, i s'hi acosta a demanar-li el telèfon.
Ella li dóna. queden que es trucaran al vespre. Ella pensa que es farà esperar, que ell haurà de trucar dues vegades.
Ell pensa que aquesta vegada no insistirà, que només trucarà un cop.
Els quatre nois marxen. Passats deu minuts, arriba Ella.
Comentaris
-
hola sílvia![Ofensiu]Tiamat | 29-10-2005
he trobat el relat amb els relats a l'atzar, pensava que només escrivies poesia :P
doncs m'ha agradat molt, tot i que em pensava que al final, els faries topar de cares mentre anàvem amb cotxe, al poble cinc, per exemple. Però potser m'agrada més elteu final.. almenys acaben vius :P
si tens algun altre relat, diga-m'ho, em faria gràcia llegir-me'l.
Tiamat -
m'agrada la ratafia i m'agrada el monzó[Ofensiu]neret | 23-05-2005
per tant aquest relat m'ha encantat. Bé i a part m'encanten les festes majors. Potser l'únic que et diria és que et podies haver explaiat una mica més... se m'ha fet molt curtet!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....