Entre pizzes, tenalles i classes de Pilates

Sona el timbre de la porta. La Laura obre i recull la pizza quatre estacions que ha demanat. Tan bon punt dóna l’esquena al repartidor per tal d’agafar el moneder que guarda damunt el moble del rebedor, sent com una mà grapeja el seu cul. Amb molta delicadesa, percep com aquesta s’esmuny entre les cuixes sense que ella faci res per impedir-ho. Alhora, nota com amb l’altra mà, l’home subjecta amb desig un dels seus voluminosos pits. Ella es deixa palpar, està massa excitada per posar fre a aquell joc luxuriós. Acaben fent l’amor tres vegades fins que l’home, exhaust, no dóna més de sí.


El Pere acaricia repetidament els pits de la Laura amb l’esperança de percebre un estímul per part seva que l’encoratgi a continuar. “Pere, ara no!”, el reprèn la dona mentre, amb un gest manifest de refús, es tomba cap a l’altre costat de llit. Li sap greu pel seu marit, però com de costum no en té ganes. A la Laura, fa temps que li costa dormir a causa d’aquell sentiment de culpabilitat que la turmenta cada nit. Malgrat estimar amb bogeria el seu espòs, ha perdut totalment el desig sexual.

Se sent bruta i culpable. Avui ha fet l’amor amb un repartidor de pizzes, el dilluns amb un lampista i el dissabte amb un professor de Pilates. Es pregunta com és capaç de posar-li aquelles disfresses al seu marit per tal de poder seguir mantenint-hi relacions sexuals.

Amoïnada, la Laura es gira de costat i l’abraça. No pot deixar de martiritzar-se mentre observa que ell tampoc pot dormir. “Com s’ha de sentir el pobre Pere?”, pensa dintre seu. Amb tota seguretat, la culpabilitat de la dona desapareixeria si sabés que la causa de l’insomni de l’home no és pas aquella humiliació sinó l’ànsia perquè arribi l’endemà i així poder satisfer les seves indefugibles necessitats sexuals. De fet, després de deu anys de matrimoni, la Laura hauria de saber molt bé que el Pere sempre ha pensat poc amb el cap i molt amb l’entrecuix.