Entre paratges de nostàlgia inesborrables

Un relat de: llamp!

Entre paratges de nostàlgia inesborrables
passen els dies inexorables.

La màgia que omplia de goig el meu cor roig s’ha acabat.
El destí ens empeny a batre’ns en la batalla
de la casuística, “in extremis”, buscada,
anhelada, perpetrada i anguniada fins a l’òbit.

I caic en els paranys d’una sinistra habitació
quan entreveig, insuls, el teu somriure maliciós
que cerca, ambiciós, tancar-me de per vida
entre aquestes quatre parets de to pujat.

Has malversat el cabdal imaginatiu i oníric de la nostra relació!
Sentenciada a esvair-se en el millor dels casos,
postergada a l’oblit de la consciència humana,
eternitzada per la por d’allò innombrable.

Auguro la fi del teu patiment inexcusable,
font primigènia del meu sentir, debades incontestable.

__________________
llamp reloaded!

Comentaris

  • Valentia[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 04-11-2011 | Valoració: 10

    Jo crec que la valentia que és teva i que se't nota en aquesta poesia és l'exili cap a veritats i un tros de rebel.lió que per la seva pròpia causa ets tu mateix, en el paratge de les lluites que vénen i van, però en aquest i el teu cas, molt sòlidament.


    Sergi

  • Patiment deixat anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-10-2011 | Valoració: 10

    Fantàstica poesia Llamp! De pensament llarg, reflexiu, dibuixat en frase llarga, de mar de fons. Sinceritat d'una ferida que em sembla mig oberta, però suturant-se. Els insults resten al terra de l'habitació; el sentiment, dins el paper que gaudim llegint-te. Una abraçada.

    Aleix

  • dolorosa, alliberadora[Ofensiu]
    ANEROL | 26-10-2011 | Valoració: 10

    t'agrada escriure i ho fas amb profunditat i bellesa; un expressar des d'una mirada íntima, d'una realitat sentida i dolorosa i, potser fins a un punt alliberadora; escups el que en penses .... bé fa molt temps que no escric i em costa expressar-me. M'agraden aquests versos

  • de vegades cou[Ofensiu]
    franz appa | 26-10-2011

    malgrat el títol i el vers inicial, aquest no és un poema que es rabegi en la faceta més estèril i paralitzadora de la nostàlgia.
    En veritat, funciona com un expeditiu comiat, diria que com un veritable ajustament de comptes.
    No amaga, malgrat tot, un dolor que encara no ha cicatritzat, sota els retrets i les imprecacions.
    No s'esborra tan fàcilment la nostàlgia, perquè sempre ens remet al que ens ha calat ben endins. és el que cou, per bé que no es noti (és una citació dels Esclarecidos).
    Una abraçada,
    franz

  • Onofre | 26-10-2011 | Valoració: 10

    Ei, això és bo!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de llamp!

llamp!

391 Relats

764 Comentaris

292659 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
«A vegades em pregunto com s'ho fan els qui no escriuen, componen o pinten per escapar-se de la bogeria, la tristesa i la por.» Graham Greene

Sóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com