Entre nadons i joguines

He llegit diversos relats teus. Aquest, però, no em facis dir perquè m'ha agradat especialment. Potser perquè tots hem tingut alguna tortugueta o perquè qui més qui menys ha desmanegat algun ninot traient-li el cotó de dins. Per uns moments he tornat a ser petita.

llisca un poema amb vestit innocent que juga amb flaire de conversa infantil i algun rodolí popular...
però no us enganyeu... l'AnNna s'ha disfressat de petita... per llençar un slogan reïvindicatiu: les nenes tenen els mateixos drets que els nens, a fer-se grans amb un futur assegurat, a un bon sou, amb totes les portes obertes i amb la possibilitat, si li ve de gust, d'arrencar potes als soldats i caps a les nines...
uauau! quin poema més i més... bo!!!
un petó i una abreaçada!
a veure si t'escric aquesta setmanai et conto coses...

Primer de tot...

Gracies, gracies per fer el que has fet.
Sí, estava baixa, m'havien tocat, i necessitava algú que m'ajudés i tu eres allà responent per mí.
Si he passat tot allò, i no volia que ho sabés ningú, però ja estic farta, i per fi m'he decidit a dir-ho, aver si al gent apren a no llençar tantes coses a l'aire com normalment es llençen.

Res més, no tinc paraules per descriure el que has fet tia..
Petons

Un relat que ma fer riure al final, perque no se..pro t'imaginava a tu de menuda, tot i que no tinc la sort de coneixet. Un peto noia.

ostreeees, curios... sí! petons maca!

laura^^

Doncs b, jo t'he "hagut d'aguantar" ( i encantada), així q el poema tb va dedikat ami no? Original i divertit, (a part d paranoik) xo.....sq nomes tu scrius així!! xD.
PetonS: Místika

P.D: On tas fikat q fa tmps q no se res d tu??

M'ha agradat l'esfera en la que t'endinses i et mous per a parlar sobre el poema. El món dels infants gairebé sempre té aquell tot d'inocència, aquell olor de plàstic i saliva.
Bon indret per caure-hi amb els teus pensaments!

Seguiré llegint-te!
Adrià.

mira com treu el cap ficant tots els sentits amatents la pobra tortugueta!
Moltes vegades m'agradaria rescatar als peluixos i als contes de les mans investigadores i perilloses de molts nadons.
Quan erem petits amb el meu germà ho fèiem. Arreplegavem els geipermans mutilats i els hi ficavem cames de fusta.
Fa mal voler parar tots els cops. No dones a l'abast...

Quina dolça conversa la teva. És bonic poder comprendre entre nadons i joguines els sentiments amagats de moltes coses.

Molt bé AnNna!
Quina foto més bonica, sembles tenir a la mirada els secrets de moltes coses...

...com tu petita Annneta.
Els teus poemes em fan somriure amb tendresa.
Em fan riure amb innocència.
Un petó.

molt divertit i original!! petons!

xarop, jo mai he tingut un ninot tortuga... ¬¬"