Entre nadons i joguines

Un relat de: AnNna

Petita tortugueta de plàstic
Que t'amagues rere els ossos de peluix
Que et refugies amb les nines
I que et tapes amb coixins
I que perquè el bebè no et vegi
Goses posar-te amb soldats
Digues, amiga, digues,
Tot això, per què ho fas?

Ah, dius que tens por
Tortuga poruga...

Ah, que tens por
Que et faci el que ha fet als altres?
Dius que el petit nadó
Va arrencar el cap a la vaca?
I que a més d'una ballarina
Li ha trencat una cama?
I què dius que fa a les nines de drap?
No, no, no m'ho diguis...
Que també treu els braços dels soldats?
Que mossega els peluixos,
Que estripa pàgines dels llibres per començar,
Que trenca tot el que se li posa davant?

Verge Santa, tortugueta!
Ara entenc que tinguis por!
Ets ben llesta, d'amagar-te,
Veient que ha passat això...

Qui et manava, petita tortuga,
De venir a casa d'aquest nadó males mans?

Però, per favor,
Això és un nen o és una bèstia?

Ah... Que dius que és una nena...

22.o8.o5

Comentaris

  • quid pro quo[Ofensiu]
    Hepté | 20-11-2005

    He llegit diversos relats teus. Aquest, però, no em facis dir perquè m'ha agradat especialment. Potser perquè tots hem tingut alguna tortugueta o perquè qui més qui menys ha desmanegat algun ninot traient-li el cotó de dins. Per uns moments he tornat a ser petita.

  • entre nadons i joguines i tu...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-09-2005 | Valoració: 10

    llisca un poema amb vestit innocent que juga amb flaire de conversa infantil i algun rodolí popular...
    però no us enganyeu... l'AnNna s'ha disfressat de petita... per llençar un slogan reïvindicatiu: les nenes tenen els mateixos drets que els nens, a fer-se grans amb un futur assegurat, a un bon sou, amb totes les portes obertes i amb la possibilitat, si li ve de gust, d'arrencar potes als soldats i caps a les nines...
    uauau! quin poema més i més... bo!!!
    un petó i una abreaçada!
    a veure si t'escric aquesta setmanai et conto coses...

  • RainBow_CoLouRs | 24-09-2005 | Valoració: 10

    Primer de tot...

    Gracies, gracies per fer el que has fet.
    Sí, estava baixa, m'havien tocat, i necessitava algú que m'ajudés i tu eres allà responent per mí.
    Si he passat tot allò, i no volia que ho sabés ningú, però ja estic farta, i per fi m'he decidit a dir-ho, aver si al gent apren a no llençar tantes coses a l'aire com normalment es llençen.

    Res més, no tinc paraules per descriure el que has fet tia..
    Petons

  • Mol bo, [Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Un relat que ma fer riure al final, perque no se..pro t'imaginava a tu de menuda, tot i que no tinc la sort de coneixet. Un peto noia.

  • tramuntana | 02-09-2005

    ostreeees, curios... sí! petons maca!

    laura^^

  • Tas boja annna!!![Ofensiu]
    mistika | 29-08-2005

    Doncs b, jo t'he "hagut d'aguantar" ( i encantada), així q el poema tb va dedikat ami no? Original i divertit, (a part d paranoik) xo.....sq nomes tu scrius així!! xD.
    PetonS: Místika

    P.D: On tas fikat q fa tmps q no se res d tu??

  • Entre nines i orquestres de plàstic. [Ofensiu]
    antonvaitot | 25-08-2005

    M'ha agradat l'esfera en la que t'endinses i et mous per a parlar sobre el poema. El món dels infants gairebé sempre té aquell tot d'inocència, aquell olor de plàstic i saliva.
    Bon indret per caure-hi amb els teus pensaments!

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • ROSASP | 25-08-2005

    mira com treu el cap ficant tots els sentits amatents la pobra tortugueta!
    Moltes vegades m'agradaria rescatar als peluixos i als contes de les mans investigadores i perilloses de molts nadons.
    Quan erem petits amb el meu germà ho fèiem. Arreplegavem els geipermans mutilats i els hi ficavem cames de fusta.
    Fa mal voler parar tots els cops. No dones a l'abast...

    Quina dolça conversa la teva. És bonic poder comprendre entre nadons i joguines els sentiments amagats de moltes coses.

    Molt bé AnNna!
    Quina foto més bonica, sembles tenir a la mirada els secrets de moltes coses...

  • Juganer i profund...[Ofensiu]
    jacobè | 25-08-2005

    ...com tu petita Annneta.
    Els teus poemes em fan somriure amb tendresa.
    Em fan riure amb innocència.
    Un petó.

  • ostres que boo!!![Ofensiu]
    xaropdetu | 24-08-2005 | Valoració: 10

    molt divertit i original!! petons!

    xarop, jo mai he tingut un ninot tortuga... ¬¬"

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: