Entre musica i sentiments...

Un relat de: paparola

Vas entrar a la sala,
el so de la música
va fer que deixesis de tremolar.
Timidessa,
però eres tu,
allà dins
perque volies seri
tu amb tu mateixa.
S'acosta i et saluda,
has sentit al.legria al veura'l.
Sentiment extrany,
treu de tu el millor somriure,
la mirada més dolça,
les paraules més tendres.
Passan les hores,
la musica envolica el teu cos
amb el seu cos,
una sola canço
que sents compartir
amb un amic sense paraules.
I arriva ell,
aquell que t'ha fet reviure,
a les fosques
sentiments de desitj,
perque es de pell.
T'els mires sense paraules,
tu sola amb tu mateixa.
Un es el platonic,
i l'altre l'historia amagada.
Sona la música,
voldries sortir d' entre aigues.
EL desitj,
s'acosta sense somriure,
entre gent ets una extranya.
I potser demà,
darrera la porta de casa
t'acaronarà els cabells,
et bessarà els llavis
però avuí tan sols
sembles una extranya.
El platonic només et mira
i somrius quan et te agafada
entre mitg de un mon
i amb el so de la musica de la sala.






Comentaris

  • diesi | 12-11-2007

    M'ha agradat perquè jo vaig viure alguna experiència semblant. :)

    música, cançó porten accent. A més, hi ha moltes faltes ortogràfiques. Hauries d'intentar millorar aquest aspecte.

    Per la resta, molt bé, m'ha agradat :D

    seguire llegint-te, paparola :P

    petons!

    #NaT#

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: